Teixit més que productiu
L'economia social i solidària mou 3.750 milions d'euros a Barcelona, l'equivalent al 7% del PIB local, i dóna feina a 53.000 persones
A l'Eixample s'ha estès el cooperativisme i a Nou Barris, la gestió comunitària d'equipaments
Són empreses o activitats socioeconòmiques que, per principi, posen les persones al centre de les seves prioritats, per damunt de la recerca del lucre. A partir d'aquí també promouen un model de relació laboral horitzontal, una gestió com més autònoma millor i tenir una relació de proximitat amb el territori, o barri, on estan instal·lades. Aquest conjunt de característiques són les que defineixen la denominada “economia social i solidària”, un gran calaix de sastre sovint estereotipat on cap des del tercer sector, les cooperatives, mutualitats o la banca ètica fins a les entitats que gestionen equipaments.
Un estudi ara publicat revela el pes que tenen aquestes activitats en l'estructura econòmica de Barcelona. I no és pas menor. En total, identifica 4.718 “iniciatives socioeconòmiques” –equiparar-les totes a una empresa no seria del tot ajustat–, que representen el 2,8% de les 167.000 que hi ha donades d'alta a la ciutat i que ocupen 53.000 persones. La seva tasca genera uns 3.750 milions d'euros anuals, que vindria a ser el 7% del PIB local. La fortalesa d'aquests indicadors adquireix una dimensió o una altra en funció de la ciutat o país amb el qual es comparin. “Si ho fem respecte a Holanda el pes del sector és poc, però si ho fem amb altres ciutats més properes i de dimensions similars ja no ho és tant”, comenta Ivan Miró, un dels autors del treball editat per l'Ajuntament de Barcelona i la cooperativa La Ciutat Invisible.
Per branques, les empreses o entitats del tercer sector són les nombroses –2.400, que suposen el 50,9% del total–, seguides de les societats laborals –1.197 o 25,4%–, en què, per identificar-les, la propietat és d'uns treballadors que estan contractats en règim d'indefinits, o les cooperatives –861 o 18,2%–, siguin de treball, consum o habitatge. Ara bé, una de les curiositats de l'estudi és que revela que cadascun d'aquests segments té una incidència diferent en el mapa de Barcelona. L'Eixample, per exemple, concentra fins a 205 cooperatives, el 24% de tota la ciutat. Nou Barris, per contra, només en té 31 –4%–. Ara bé, en aquest districte és on la gestió cívica d'equipaments públics –una fórmula que mou un pressupost anual de 3,2 milions d'euros– està més estesa. De les 21 instal·lacions tutelades per entitats que hi ha a la capital, nou són a Nou Barris. Potser la incidència que té aquesta presència en les estadístiques d'ocupació no seria determinant. Però sí que ho és la tasca que fan aquests col·lectius de construir entorn. “Fan molta cohesió des del punt de vista social”, rebla Miró.
Pel que fa al tercer sector, és especialment present a Ciutat Vella, on les 336 entitats d'aquest àmbit –que equivalen al 14% de tota la ciutat– tenen un paper de paraigua social clau.
LA XIFRA
LA FRASE
Proveïdors ‘socials' per a l'Ajuntament
No és cap secret que un dels objectius de mandat del govern d'Ada Colau és impulsar un suport a les economies socials i cooperatives i, per això, té un responsable polític a sou –un comissionat– que es dedica exclusivament a aquesta tasca. Per refermar aquest compromís polític el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va anunciar ahir, durant la presentació de l'estudi, que l'Ajuntament de Barcelona prioritzarà la contractació d'empreses que “posin en valor el retorn social de la seva activitat” en futures compres. Ara per ara, però, això és poc més que una intenció, ja que abans caldrà aprovar un pla estratègic –es parla de l'abril– que concreti, per exemple, en quin tipus de comandes o empreses es podria fer servir la fórmula. A més, l'Ajuntament estudia ser soci d'alguns projectes, com ara la banca ètica Fiare, tot i que tampoc està decidit amb quina quantitat, i quan, es faria efectiva la participació.
