Campanades a la carta

Compaginar el so de les campanes amb el dret al descans dels veïns fa anys que és motiu de controvèrsia i de debat intens. L'últim episodi l'ha protagonitzat el síndic de Greuges, Rafel Ribó, que a principi d'aquest mes va fer arribar una carta a catorze ajuntaments catalans amb la recomanació que “modulessin o eliminessin” el so de les campanes durant la nit per deixar dormir un seguit de ciutadans queixosos que s'hi havien adreçat. Al Maresme hi ha tres poblacions afectades: Arenys de Mar, Palafolls i Tordera i els respectius ajuntaments, valedors de fer complir la normativa de sorolls en el terme municipal, han donat respostes ben diverses a la reclamació del Síndic. En el cas de Palafolls, el regidor de l'àrea de Territori, Josep Rueda (PSC), confirma que el consistori va rebre primer la queixa d'un veí “un senyor que havia vingut a Palafolls des de Sabadell a la recerca de tranquil·litat” i, després, la carta del Síndic que es feia ressò de la demanda. “Els tècnics van comprovar, amb les mesures acústiques, que el so de les campanes superava els límits permesos per la normativa i així es va comunicar al mossèn”, recorda el regidor, que hi afegeix que el mateix mossèn els va comunicar que reprogramaria els tocs perquè deixessin de sonar les campanes entre les 11 de la nit i les 7 del matí. “Ens va dir que resultava massa costós plantejar-se una altra solució”, diu Rueda. El sistema funciona des del 5 de febrer. A Tordera també va ser la queixa d'una sola veïna “que no viu a prop de l'església” la que va originar el requeriment del Síndic, però en aquest municipi hi han posat més imaginació. El regidor de Participació Ciutadana, Josep Llorenç (CiU) comenta que “des del primer moment es va tenir clar que les campanes no deixarien de sonar, en la mesura que formen part de la nostra tradició més arrelada”. La ciutadana queixosa ja havia advertit prèviament l'Ajuntament del que considerava un soroll inadmissible abans de traslladar la denúncia al Síndic. “Les mesures dels tècnics van determinar que el so que arribava a la casa de la veïna superava per un sol decibel el límit permès”, precisa Llorenç. Després de posar sobre la taula diverses propostes, es va decidir que el millor era instal·lar-hi un martell més petit al costat del martell que fa sonar les campanes. “El so d'aquest nou element seria menor i es programarà perquè només funcioni a les nits”, comenta el regidor que preveu que en un parell de mesos es pugui posar en funcionament el nou sistema. La instal·lació del segon martell, que té un cost aproximat de 1.500 euros, l'assumirà directament l'Ajuntament, tot i que les campanes pertanyen a l'església, un edifici no municipal.

A Arenys de Mar, el mossèn de la parròquia de Santa Maria, Elias Ferrer, assegura que res ha canviat al municipi i que les campanes continuen tocant les hores i els quarts durant el dia i la nit. Les queixes les va fer arribar un veí al Síndic de Greuges el 2014, que ho va comunicar a l'Ajuntament recomanant que es fessin les sonometries per si calia regular els decibels. A l'Ajuntament, però, no es va presentar cap denúncia i els veïns es van mobilitzar recollint signatures perquè les campanes continuessin tocant. En el Síndic asseguren que la petició està resolta. Segons la llei de protecció contra la contaminació acústica, el so de les campanes en zones d'ús residencial oscil·la entre 30 i 50 decibels segons les hores del dia o la nit, i si és una zona d'habitatges, oficines, hospitals o escoles.