Quan es construïen pantans

L'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) del Pla de l'Estany farà servir uns espais de la Casa dels Enginyers de Martís, a Esponellà, com a magatzem, gràcies a un conveni que l'entitat acaba de signar amb el Consell Comarcal, propietari de la finca. Aquest nou ús donarà més vida a la casa –aprofitada relativament poc–, un edifici singular, tant per la seva estructura com per la finalitat per a la qual es va idear: ser la residència dels enginyers que havien de construir el pantà de Crespià –que mai es va arribar a fer– i, posteriorment, per als que van treballar en el de Boadella.

L'edifici es va obrir el 1945, tot i que s'havia començat a projectar el 1932, amb un pressupost inicial de 129.000 pessetes. Situat a tocar d'un cingle sobre el Fluvià, té forma d'ela, amb una torre en la intersecció dels dos cossos, al capdamunt de la qual hi havia el dipòsit de l'aigua. Disposa de tres nivells: un soterrani, la planta baixa i un primer pis, a més d'una terrassa. En total té uns 800 metres quadrats de superfície.
A dalt hi havia les habitacions, així com un espai propi per a
la família del director tècnic.
El guarda i la seva família vivien a la planta baixa, on també hi havia les oficines, la cuina i el menjador, entre altres dependències. En la dècada del 1970 va deixar de ser el quarter general dels enginyers, però la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals, que aleshores n'era la propietària, la va aprofitar com a lloc de vacances dels empleats. A principis dels vuitanta l'immoble va passar a mans de la Generalitat, que el 1996 la va traspassar al Consell Comarcal. L'Ajuntament d'Esponellà s'hi havia interessat per encabir-hi algun servei cultural. “Mirat en perspectiva, que no ens el donessin a nosaltres potser va ser una sort; segurament no l'hauríem pogut mantenir”, deia aquesta setmana l'alcalde, Joan Farrés. Durant aquests anys es va condicionar per allotjar-hi els arqueòlegs que treballen en excavacions a la comarca; durant un temps hi van fer pràctiques els treballadors alumnes d'una escola taller i s'hi va ubicar un centre logístic de BTT. D'altra banda, el Consell Comarcal n'aprofita unes habitacions com a magatzem.

Explica l'investigador del
patrimoni local Miquel Rustullet (revista El Pla de l'Estany núm. 72) que les obres van donar feina a molta gent de la comarca, però, en canvi, el primer guarda i la seva família els van portar de Móra d'Ebre. El 1962 s'hi va incorporar un home del país, en Josep Quintana de can Bofí de Martís de Dalt, per fer-hi tasques de manteniment. També feia de xofer.

Prèviament a la construcció de la casa es va obrir l'actual carretera, estrenada el 1937,
en plena guerra civil, després d'invertir-hi 52.000 pessetes.