Passant gana i dormint a terra

Molts ja passen gana. Hi ha gent malalta amb dificultat per accedir als medicaments. I entre els desplaçats hi ha molts nens i moltíssima gent gran. Estan dispersats per tot arreu: des de Galícia fins a Andalusia, i fins i tot per França. N'hi ha que no han abandonat Catalunya. La majoria han trobat refugi a casa d'un familiar. A més quilòmetres de distància, més sensació d'estar lluny del perill. No consta ningú dormint al carrer, però sí en rulots o a terra en una habitació prestada d'un pis. Els més agosarats ja han tornat a casa. Es poden comptar, però, amb els dits d'una mà. No trepitgen el carrer. S'hi juguen la vida i ho saben. Entre els que han marxat, hi ha familiars propers dels que van prendre part en aquella fatídica baralla, com pares i germans, però també cosins germans, i cosins segons i tercers. Molts potser no han intercanviat mai una paraula amb els que van participar en aquella batussa, però hi comparteixen cognom o algun llaç de sang. Ningú vol donar la cara. Els envaeix el pànic.

N'hi ha que van poder agafar diners abans de marxar, però també hi ha qui va abandonar la zona només amb el que portava a sobre en aquell moment. A una família se li va acabar la benzina a Mataró i va haver d'abandonar el cotxe i seguir a peu. No poden firmar les ajudes socials que tenen assignades. S'arrisquen a perdre-les. Alguns han decidit buscar-se la vida per sempre lluny de Badalona i Sant Adrià, però un percentatge gran vol tornar al seu pis. Tampoc no el poden vendre. Saben que, per por dels Baltasar, ningú els comprarà.

Els que volen tornar a casa seva es comencen a organitzar. Ho volen fer plegats. Potser hi ha un dia en què reapareixen en massa. Qui ho sap. Es neguen a deixar-se vèncer per la por, malgrat que la por porta avantatge en aquesta maleïda pugna. “Si vénen no es deixaran matar”, afirmen veus del barri connectades amb els desertors. I en citen uns quants que disposen de pistola i que no dubtarien a prémer el gallet.

Mentrestant, Sant Roc i la Mina miren de recuperar la calma. Alguns grups de joves que freqüentaven les principals places es deixen veure de nou. També hi ha qui afirma que, d'ençà que va marxar tanta gent, s'hi viu més bé. Alguns negocis continuen amb les persianes abaixades. Costarà massa recuperar la desitjada normalitat.