Un 9,3% més de població a la Catalunya Central en deu anys
A les comarques centrals hi viuen 513.000 persones
L'Anoia és la comarca que ha guanyat més veïns entre el 2005 i el 2015 i el Berguedà, l'única que n'ha perdut
Des del 2012, la regió perd població
La Catalunya Central ha guanyat un 9,3% de població en els últims deu anys. Segons dades de l'Idescat del 2015, a les comarques centrals hi viuen 513.002 persones, 43.665 més que el 2005. Els creixement més important l'aporta l'Anoia, on amb una dècada han crescut amb 12.068 persones. A l'altra cara de la moneda hi ha el Berguedà, que és l'única comarca que ha perdut població. En concret, ara hi viuen 229 veïns menys que fa deu anys. El Bages, Osona i el Solsonès han tingut creixements d'entre el 3% i el 9%. I, en el cas del Moianès, es va constituir com a comarca el 2015 i per tant no hi ha dades específiques anteriors. La població d'aquesta comarca estava inclosa fins al 2014 dins del Bages, Osona i el Vallès Oriental.
Si ens fixem en les capitals de comarca i les poblacions més importants –més de deu mil habitants–, cal destacar el creixement (d'un 22,57%) de Piera en deu anys. La segueixen Moià (14,06%) i Vic (12,35%). Cap de les ciutats principals ha perdut població però sí que es veu un estancament clar a Berga, que té només 63 veïns més que el 2005 i un creixement gairebé zero.
Canvi de tendència
El comportament de les comarques centrals és similar al que ha viscut el país, que està perdent població des de l'any 2012, en què es va arribar al màxim de 7.570.908 habitants. Els motius d'aquest canvi de tendència s'han de buscar tant en qüestions migratòries (menys immigració i augment de l'emigració), sobretot a causa de la crisi, com també en qüestions de natalitat. A la Catalunya Central també a l'entorn del 2012 es van registrar els màxims de població, fixats en 514.367 habitants, 1.365 més que ara. I en l'àmbit comarcal passa el mateix en la majoria de casos. Per exemple, el Bages va superar els 186.000 veïns el 2012 quan ara en té 174.000 i Osona va arribar al seu màxim el 2013 amb 155.000 persones. En canvi, el Berguedà té un comportament diferent. El creixement s'atura abans i és a partir del 2009, amb 41.744 habitants, quan va començar a perdre població. Pel que fa a les ciutats, la majoria segueixen aquest comportament, però en canvi a Vic no s'ha viscut cap decreixement, i a Manlleu la pèrdua de població va començar el 2009.
El cas de Manresa
La capital del Bages ha perdut la categoria de gran ciutat, ja que el gener del 2015 no va arribar als 75.000 habitants. Segons les dades de l'INE en tenia 74.775. Això ha fet que deixi de rebre 878.000 euros anuals provinents de l'Estat. Per tant, en quatre anys l'Ajuntament calcula que deixarà de rebre 3,5 milions. El regidor d'Hisenda i Organització, Josep Maria Sala, explica que demanaran a l'Estat un canvi de normativa, ja que la consideren “poc justa” perquè perjudica la ciutadania. Sala lamenta que per una “foto fixa” d'un moment concret es decideixin els diners de quatre anys. A més, recorda que des del 2008 Manresa supera els 75.000 habitants.
