Osona, la comarca central amb més espais catòlics
Amb 531 espais de culte catòlic, també és, a la vegada, la més diversa: hi ha representades deu confessions
Les comarques centrals acullen el 21% del total de centres catòlics de Catalunya
Els últims deu anys, el mapa religiós català ha evolucionat. Els centres de culte de l'Església catòlica s'han mantingut estables, mentre que han augmentat els espais destinats a altres confessions: protestantisme, islam, budisme... Així ho corroboren les últimes dades del mapa religiós difós per la direcció general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Segons les mateixes dades, les comarques centrals de Catalunya destaquen pel nombre de centres de culte. Es podria afirmar, mirant el conjunt de Catalunya i tenint en compte la població, que són les que tenen més centres de culte –sigui quina sigui la confessió i el grau de pràctica. En total, 1.518 dels 8.061 centres de culte de tot Catalunya, un 19%, són a les comarques centrals. Pel que fa a la confessió majoritària, la Catalunya central té el 21% de tots els centres catò-lics catalans: 1.407 espais d'un total de 6.701.
Osona, amb poc més de 150.000 habitants, s'emporta la palma en el nombre de centres de culte: 574. D'aquests, 531 són catòlics. Els espais catòlics són majoritaris i a totes les comarques centrals superen el 90%. Això no impedeix la diversitat; al contrari. A Osona mateix, hi ha una desena de confessions representades: esglésies evangèliques, islam, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Església adventista, sikhisme, esglésies orientals... El Solsonès no arriba als 14.000 habitants i té 155 centres de culte i cinc confessions representades.
Fem comparacions amb el Barcelonès, gegant per nombre d'habitants i diversitat. Totes les comarques centrals sumen mig milió d'habitants i tenen 1.518 centres de culte, mentre que al Barcelonès, amb més de dos milions d'habitants, n'hi ha 1.205. S'ha de fer una puntualització, i és que l'estudi és anterior a la constitució de la comarca del Moianès i, per tant, no desglossa les dades que hi corresponen. Tot i així, es poden donar a part. Segons les dades facilitades per la direcció general d'Afers Religiosos, al Moianès hi ha 115 centres de culte. D'aquests, la major part són de l'Església catòlica, 110. L'Església evangèlica en té 2; l'hinduisme, 1; l'islam, 1 i els Testimonis Cristians de Jehovà, 1.
Evangelistes i islàmics
A les comarques centrals, els temples evangelistes i islàmics són la segona i tercera opció religiosa amb més implantació. El quart lloc és per als Testimonis de Jehovà. En alguns casos, aquest quart lloc el comparteixen amb les esglésies orientals i el budisme. Si fem una ullada al país, de la mateixa manera que a Osona i el Barcelonès és on hi ha més espais de culte catòlic –531 i 809 centres–, el Garraf se situa a l'altre extrem i és on n'hi ha menys, 28. Les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre són les que tenen menys esglésies catòliques de Catalunya. En total, n'hi ha 701, només el 10,46% dels 6.701 centres catòlics de tot el país.
LES XIFRES
Més temples, però menys creients
Segons la darrera actualització del mapa religiós de Catalunya del 2014, al país hi ha 8.061 centres religiosos, un centenar més que en l'estudi fet el 2012 (7.958). Els llocs de culte que més han crescut són les esglésies evangèliques, que en dos anys han passat de 657 a 725. També han augmentat substancialment els espais reservats a la fe islàmica, de 231 a 256. En menor mesura, també han crescut els centres budistes (66 a 68), ortodoxos (52 a 55) i de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (13 a 15). Pel que fa a la resta de confessions, destaca la davallada de temples dels Testimonis de Jehovà, que en dos anys han perdut 8 temples.
L'Església catòlica, per la seva banda, manté la mateixa xifra de centres de culte. Aquestes dades contrasten amb els resultats del baròmetre de religiositat a Catalunya, que indica que només la meitat dels catalans es defineix com a catòlic. Un 30% es declara ateu o agnòstic i la resta simpatitza amb altres religions, sent la musulmana la més important entre les minoritàries (7,3%). La gran fragmentació que hi ha entre les famílies evangèliques –els llocs de culte que més han crescut– explicaria la diferència entre l'augment de centres i el descens de la fe religiosa.
