El Bages, la comarca amb més pisos buits per desnonament

“Gent sense casa, cases sense gent”. S'ha convertit, malauradament, en un lema de la lluita pel dret a l'habitatge. Les comarques de la Catalunya central sumen un total de 4.567 habitatges buits relacionats amb execucions hipotecàries, és a dir desnonaments. El primer lloc l'ocupa el Bages, amb gairebé 2.000 pisos buits, seguit de lluny per l'Anoia, amb 1.089, i Osona, amb 1.038. La resta de comarques centrals se situen encara més lluny, amb a penes uns centenars el Berguedà, 234, i el Moianès 172, i unes desenes el Solsonès, 42. Aquestes dades pertanyen al registre d'habitatges buits recollides per l'Agència Catalana de l'Habitatge arran de l'aprovació del decret llei de 24 de març del 2015, que reclamava mesures “extraordinàries i urgents” per a la mobilització dels domicilis provinents de processos d'execució hipotecària.

Del conjunt del Bages, la capital de comarca, Manresa, té bona part dels pisos buits per desnonament, gairebé 900. Es dóna la paradoxa, però, que Manresa, a més a més, té un estoc important d'habitatge nou. Aquesta última dada l'aporta l'estudi Radiografía del stock de vivienda 2015, elaborat per la taxadora Tinsa. El principal objectiu de l'informe ha estat estimar el nombre total d'habitatges construïts a l'Estat espanyol des del 2008 i que estaven buits a 30 de juny del 2015. L'estudi destaca Manresa quan es diu que és una de les ciutats de la demarcació de Barcelona on s'ha fet més edificació nova en aquest període, del 2008 al 2015. Però resulta que més del 30% d'aquests habitatges nous estan buits. Un 15% d'estoc d'habitatge és la xifra que els experts consideren saludable per al bon funcionament del sector immobiliari. Així doncs, els números no són bons. És evident que una petita part dels habitatges de nova construcció que ara estan buits també apareixen a la llista dels pisos buits per desnonament. Les dades, en certa mesura, se sobreposen. El cas és, però, que darrere de les dades hi ha persones.

Antoni Llobet, segon tinent d'alcalde i regidor delegat d'Habitatge de l'Ajuntament de Manresa, explica: “Davant de la situació de crisi econòmica que ens afecta, l'anterior mandat, ja vam posar en marxa ajuts directes a les famílies, des de la intermediació hipotecària juntament amb el col·legi d'advocats, fins a ajuts per al lloguer, els subministraments... Aquest mandat actual, volem atacar aquest front: posar en circulació el nostre parc d'habitatges.”

A la resta de Catalunya, la demarcació de Barcelona és clarament la zona del país amb més domicilis deshabitats. Com no podia ser d'una altra manera per extensió i habitants, Barcelona i el Barcelonès són, respectivament, la ciutat i la comarca amb més habitatges fantasma (2.549 i 6.432 en total). En segon lloc, i a més a molta distància de la resta, hi ha el Vallès Occidental, que n'acumula 5.397. Entre Terrassa i Sabadell, hi ha 3.500 pisos buits per execució hipotecària, més d'un 60% dels domicilis sense inquilins que hi ha a la comarca.

A la demarcació de Tarragona, la majoria dels domicilis buits es concentren al Tarragonès, especialment a la ciutat de Tarragona, que en té 1.222. Fora de l'àrea d'influència de la capital tarragonina, el Baix Camp, el Montsià i el Baix Penedès són les comarques on es registren més casos. Pel que fa als municipis, destaquen Reus, el Vendrell i Amposta, on hi ha 500 habitatges buits després d'una execució hipotecària. En el cas de Lleida, la majoria dels domicilis buits es concentren al Segrià, i especialment a Lleida ciutat, que en té 1.529.