Les agressions als drets lingüístics arriben a Europa
La comissió sobre Llibertats Civils, Justícia i Afers d'Interior del Parlament Europeu debat aquesta setmana la discriminació lingüística
La Plataforma per la Llengua lliurarà un informe als diputats
L'afirmació que encapçala aquesta informació ni és cap broma ni és cap acudit dolent per fer riure. Respon a un fet real i està explicada amb aquesta literalitat en un informe de la Plataforma per la Llengua sobre vulneracions i atacs als drets lingüístics dels catalanoparlants que es va presentar ahir a Barcelona: “Deneguen tramitar la nacionalitat espanyola a un ciutadà xinès que parla català perquè no té prou coneixement de castellà.”
El cas d'aquest ciutadà oriental, que va tenir lloc el desembre del 2014 a València, és un dels cinc episodis d'agressions lingüístiques de què han estat objecte ciutadans dels Països Catalans i que la Plataforma per la Llengua ha inclòs en un informe que dijous lliurarà als diputats del Parlament Europeu. Aquell mateix dia, i en el marc de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d'Interior, es durà a terme un debat sobre la situació del català i la vulneració de drets lingüístics perpetrada per funcionaris de diverses administracions. El debat va ser proposat per l'eurodiputada valenciana d'IU Marina Albiol.
L'informe que va presentar ahir la Plataforma per la Llengua porta un títol evocador extret d'un cas real que va tenir lloc en un jutjat de Figueres: “Si me hablas en catalán, se suspende el juicio.” El document recull un total de 37 agressions als drets lingüístics dels catalanoparlants, i s'afegeix a un document similar fet anys enrere. Entre l'un i l'altre, des del 2007, la Plataforma per la Llengua ja ha pogut documentar un total de 87 denúncies de ciutadans que asseguren que han estat maltractats per un representant de l'administració per haver utilitzat el català.
En l'anàlisi de la casuística, destaca el fet que més de la meitat dels atacs que han motivat les denúncies, fins a un 54%, estan protagonitzats per agents dels cossos de seguretat, principalment de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil.
Llocs de conflicte
Els passos fronterers, com l'aeroport del Prat i la Jonquera, i les comissaries, on els ciutadans acudeixen a fer tràmits, acostumen a ser llocs de conflicte.
Entre els fets denunciats, hi ha la circumstància que es repeteix en molts casos de no atendre un ciutadà a comissaria perquè pretén utilitzar
el català, també la imposició de denúncies aleatòries i injustificades –com per exemple pel fet de no portar el cinturó de seguretat– amb una clara animadversió per la qüestió d'usos lingüístics del ciutadà, i fins i tot les agressions físiques.
L'altre gran àmbit en què abunden les vulneracions dels drets lingüístics és el de l'administració de justícia. A banda dels casos ja coneguts de jutges que no han permès fer servir el català als seus jutjats, també es denuncia l'expulsió d'un ciutadà de la delegació consular espanyola a Brussel·les. De la mateixa manera, es recorda el cas explicat al seu dia en aquest diari d'una jutgessa que va retirar la custòdia d'un fill a la mare per raons de llengua. Al marge d'aquestes agressions directes, l'àmbit de la justícia és, de tota l'administració pública, on menys es fa servir el català, que només és present en un 12,2% de les sentències.
Funcionaris autonòmics
En el total de 87 casos denunciats, destaca el fet que n'hi ha 14 en què els funcionaris que haurien vulnerat els drets lingüístics són funcionaris d'administracions autonòmiques, amb una proporció del 23%, en relació amb el total de casos, al País Valencià.
Entre les denúncies en l'àmbit de l'administració autonòmica, criden l'atenció les que es produeixen en el terreny de l'assistència sanitària, en què s'ha arribat a denegar l'atenció a l'usuari per culpa de la llengua utilitzada.
Després de fer una valoració de les xifres, Òscar Adrià-Ibàñez, membre de la Plataforma per la Llengua, va subratllar el fet que els casos denunciats són només la punta de l'iceberg: “Hi ha molta gent que no es preocupa de denunciar el seu cas o que, simplement, s'aplica una autocensura i evita el conflicte.”
Segons aquest portaveu de la Plataforma per la Llengua, no es tracta de casos aïllats, sinó que “és un problema estructural” al qual cal posar remei amb diverses mesures com ara donar més capacitació en matèria lingüística al personal de l'administració i dur a terme canvis legislatius per enfortir els drets lingüístics.
La Plataforma per la Llengua adverteix que en els últims temps hi ha hagut un increment del nombre d'agressions per raons lingüístiques, fet que atribueix al procés sobiranista.
Eurodiputats a escena
En la presentació de l'informe, ahir a Barcelona, hi van ser presents els eurodiputats que participaran en el debat de dijous, Ramon Tremosa, Josep-Maria Terricabras, Francesc Gambús, Ernest Urtasun
i Marina Albiol. Va ser aquesta última la que va formalitzar la proposta del debat després de fer una pregunta en el ple europeu sobre el cas de la detenció i l'agressió de què va ser víctima el músic del grup Obrint Pas Miquel Gironès i que va acabar amb l'absolució dels policies acusats. Ahir, Albiol va defensar la necessitat que es fomenti el debat lingüístic per fer pedagogia a Europa. “Es tracta d'una qüestió desconeguda”, va assenyalar.
Per la seva banda, el diputat d'ERC Josep-Maria Terricabras va recordar que quan alguna vegada s'ha intentat plantejar la qüestió de la discriminació del català des d'Europa s'ha evitat parlar-ne responent que és una qüestió interna de l'Estat espanyol. “Ja ens sabem la resposta; per això és tan important que dijous fem el debat a la comissió”, va dir.
LES FRASES
A la senyora Escofet li fa mal la llengua
Margarida Escofet va voler donar la cara ahir per denunciar la doctora que la va atendre, o desatendre –segons com es vulgui mirar–, a l'hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí el 21 de juny de l'any passat. Aquell dia, la senyora Escofet tenia un dolor toràcic molt intens, fet pel qual es va desplaçar al servei d'urgències d'aquest centre sanitari. La seva sorpresa va ser majúscula quan la doctora que la va atendre li va dir que li parlés en castellà perquè no l'entenia. La doctora no es va limitar a això, sinó que va dir a la malalta que si no canviava de llengua la denunciaria, que ja ho havia fet en una altra ocasió i que havia guanyat el cas.
La indignació de Margarida Escofet pel tracte rebut la va portar a presentar un escrit de queixa a la direcció de l'hospital, que van trigar quatre mesos a respondre. En la resposta, que Escofet va llegir ahir, el centre sanitari reconeix l'incident, l'atribueix a un “malentès”, defineix la doctora com “poc empàtica” i acaba demanant “disculpes”.
Aquest no és l'únic cas de discriminació lingüística a la sanitat pública de Catalunya. Un metge destinat a Torelló es va negar a atendre en català una dona i la va convidar a parlar-li en anglès.