Augmenten els casos d'agressió a metges
Els greuges patits per professionals de la sanitat a mans de pacients no s'aturen tot i l'enduriment de la llei
L'estadística només registra les denúncies, però la realitat és més fosca pels episodis d'insults i ofenses
El 10 de març del 2009, una doctora de 34 anys que passava consulta en un ambulatori de Moratalla, a Múrcia, va morir víctima dels trets que li va disparar un jubilat de 74 anys. L'assassí, que patia problemes asmàtics, no estava satisfet amb el diagnòstic que li havia donat la metgessa. Des de llavors, cada mes de març la Organització Mèdica Col·legial (OMC) commemora anualment l'efemèride amb una diada contra les agressions als professionals sanitaris. L'entitat, que fa la funció de consell general dels col·legis de metges de l'Estat espanyol, també elabora un recull dels greuges que pateixen els metges i els infermers per part dels pacients. En sis anys, s'han documentat més de 2.400 incidents i la tendència no afluixa. En el global de l'Estat, les estadístiques mostren un increment del 4,94% durant el 2015.
Posant el focus sobre Catalunya, els 44 casos registrats durant el 2015 suposen una lleugera rebaixa respecte dels 49 casos de l'any 2014, però els professionals lamenten que les xifres, pràcticament quatre casos cada mes, segueixen essent inacceptablement altes.
I això que l'informe només recull els casos més greus, és a dir, les agressions que desemboquen en denúncia. A les comarques de Lleida, el nombre d'incidents és molt més elevat del que mostren les estadístiques oficials. Segons declaracions fetes a la Cadena Ser per la coordinadora de la unitat de prevenció de riscos de l'ICS a Lleida, Ester Barbé, cada cop acaben en denúncia “situacions de violència que abans es deixaven passar”. Malgrat això, el Col·legi de Metges només va rebre l'any passat 3 denúncies quan els centres van tenir constància d'almenys 88 casos de trifulga. Són 33 incidències més que el 2014.
L'OMC desgrana que la problemàtica tant afecta el col·lectiu mèdic masculí com el femení (les incidències es reparteixen practicament a meitats exactes). Els més afectats són els treballadors dels serveis d'atenció primària: gairebé la meitat dels casos es concentren en ambulatoris i dispensaris.
Sobre el perfil dels agressors, el 39% són pacients programats que tenen discrepàncies sobre l'atenció mèdica rebuda, però fins a un 31% dels incidents els protagonitzen familiars dels malalts o de la persona que està rebent l'atenció sanitària. L'ens rector del col·lectiu mèdic lamenta que fins a un 32% dels episodis desemboquin en lesions, ja siguin físiques o psíquiques, per als professionals atacats.
Exposar-se a una pena de presó
La progressiva conscienciació sobre la necessitat de protegir els professionals de la sanitat, i també els de l'educació pública, de les actituds violentes i incíviques va impulsar, l'estiu passat, una reforma legal. Els metges i mestres tenen un rang de protecció penal que abans només estava reservat per a policies, jutges i fiscals.
Agredir un doctor o un professor mentre estan treballant és un delicte d'atemptat a l'autoritat i pot comportar una condemna de fins a quatre anys de presó.
El Col·legi de Metges de Barcelona valora la modificació legal en un informe en què fa balanç de les agressions sofertes per part dels col·legiats. El Col·legi es felicita pel fet que el Codi Penal hagi introduït “millores” i destaca “la previsió expressa de consideració com funcionari públic del personal sanitari del sector públic, als efectes del delicte d'atemptat (art. 550 i següents del Codi Penal)”. D'aquesta circumstància es deriva “un augment de la pena per imposar als agressors per alguns delictes lleus (com ara les amenaces i les coaccions) que han substituït les anteriors faltes”.
La inclusió d'aquests supòsits en el tipus penal que castiga els atacs a funcionaris públics s'interpreta com un element dissuasiu de conductes violentes. No obstant això, el Col·legi apunta que “l'eliminació de les faltes com a infracció penal i la seva substitució per delictes lleus ha reduït el nombre de supòsits que abans estaven tipificats penalment i ara no, com són les injúries lleus i la falta de respecte i consideració”.
Prevenció més eficaç per al professorat
RedaccióLa recent agressió soferta per un professor de l'institut Ermengol IV de Bellcaire d'Urgell ha incentivat les reclamacions sobre la necessitat d'establir unes pautes de prevenció i de reacció contra episodis d'aquesta mena. El sindicat Comissions Obreres reivindica que hi hagi ''celeritat'' en la revisió del protocol d'actuació davant situacions de violència contra treballadors que presten serveis en centres públics i serveis educatius.
El sindicat assegura tenir constància que l'administració ha posposat diverses vegades la reunió per elaborar i aprovar aquest document de revisió dels protocols en casos com el que es va donar a Bellcaire d'Urgell. El sindicat creu que els docents, “malauradament'', aquests últims anys, han patit i pateixen aquestes situacions, “'moltes vegades silenciades”. En aquest sentit, CCOO posa en relleu “la necessitat d'aquest tipus de protocols i l'actuació contundent envers qualsevol forma d'agressió verbal o física, especialment en l'àmbit educatiu”.
El Departament d'Ensenyament costejarà amb els seus lletrats la defensa del professor de l'Ermengol IV. Aquest docent, que cobreix una substitució, va ser agredit per dos joves que no són alumnes del centre educatiu però que, suposadament, actuaven per mediació d'una companya seva que sí és alumna del centre i que, dies abans, havia tingut desavinences amb el professor. De fet, el mestre agredit també va tenir un conflicte amb el pare de la menor quan l'home va acudir a l'institut per amenaçar-lo. Segons l'agència ACN, durant una classe, l'alumna va dir al professor que no podia córrer perquè s'havia deixat el seu inhalador i el mestre li hauria dit bromejant “tranquil·la, ja t'enterrarem”.
