Dolor i incredulitat

L'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) es va convertir ahir en el punt de trobada dels estudiants universitaris per expressar el condol a les víctimes de l'accident de Freginals i per cercar consol mutu entre companys dels morts i ferits o estudiants d'Erasmus que havien compartit viatge a València i que estaven destrossats.

La UB té habilitat des de diumenge i fins demà un espai al vestíbul principal amb tretze poms de roses blanques i quatre llibres perquè tothom qui ho vulgui escrigui unes ratlles en record de les víctimes i de suport a familiars i amics. Les principals autoritats del país i de la comunitat universitària, encapçalades pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el rector de la UB, Dídac Ramírez, hi van aportar els seus escrits ahir mateix, poc abans de les dotze del migdia, hora en què es van fer cinc minuts de silenci en memòria de les víctimes acompanyats per la música d'un estudiant, que va interpretar El cant dels ocells amb un violoncel.

“És un dia molt trist i molt dur; no podem fer res més que acompanyar en el dolor les víctimes i les famílies”, va dir Puigdemont després de l'acte, en què va convidar els ciutadans “que vulguin expressar la seva solidaritat i condol” a aplegar-se a l'edifici de la UB per “mostrar el suport” als supervivents de l'accident i als familiars i amics de les víctimes. Colau va “expressar tot el condol i suport de la ciutat de Barcelona a la seva comunitat universitària, familiars i amistats de les víctimes” i, tot i que va remarcar que la tragèdia és “irreparable”, va valorar molt positivament que, “com a mínim, quedi constància que la ciutat està efectivament commoguda”. En el mateix sentit es va expressar Ramírez, que va destacar “l'esclat de solidaritat vingut d'arreu, de totes les universitats de Catalunya, de l'Estat i de fora d'aquí”, i es va mostrar esperançat que l'acte d'ahir fos “un petit bàlsam per mitigar” el “dolor compartit”.

Aliens a les declaracions institucionals, desenes de joves feien cua, compungits, al davant de la taula dels llibres de condolences o esperaven que escampés el núvol d'autoritats mudades amb vestits foscos i envoltades de periodistes per posar-se a la filera. “Per què?”, es preguntava, en anglès, una noia que sabia que no hi havia resposta. L'amiga interpel·lada s'encongia d'espatlles: “I don't know” (no ho sé) i, tot seguit, l'abraçava. Més que la llengua franca internacional, però, la que més se sentia ahir era l'italià, l'idioma de set de les tretze víctimes mortals de l'accident.

El dolor, però també la incredulitat, eren les notes dominants en les converses dels estudiants. Molts feien el cor fort i miraven de confortar-se amb mitjos somriures de complicitat, però es desmuntaven quan es trobaven amb un company, s'hi fonien en una llarga abraçada i esclataven a plorar. La majoria fugien discretament del radi d'acció de les càmeres. Alguns, fins i tot, s'amagaven al darrere dels plafons de tela amb el logotip de la UB, mentre d'altres buscaven intimitat i consol en els frondosos jardins romàntics de la universitat.

Amb la marxa de les autoritats, del gruix de periodistes i dels curiosos que s'havien aplegat a la plaça Universitat, l'aglomeració inicial es va anar desfent i els estudiants van poder homenatjar les víctimes amb més calma, donar-se temps per pensar quin missatge volien escriure o posar amb cura una espelma als peus d'una taula plena de flors.

La solidaritat amb les víctimes es va estendre més enllà de la UB. A Lleida, es van fer els cinc minuts de silenci al davant de la Paeria, i a Tarragona i Girona, a la delegació de la Generalitat. Totes les universitats del país van expressar les condolences per l'accident.