Tradicions
Tercera generació gegantera
La filla del desaparegut Manelet agafa les regnes de l'històric taller de construcció i restauració d'imatgeria festiva de Solsona
El negoci fa tot el procés i continua els mètodes tradicionals de la feina artesana
Néta i filla de mestres geganters, Teresa Casserras ha agafat les regnes de l'històric taller de construcció i restauració de gegants de Solsona, després de la mort del seu pare fa gairebé un any. Amb 25 anys i coneguda pels amics com a Sessa, la Teresa va deixar la seva feina en el camp de la biotecnologia per dedicar-se a allò que ha vist des de ben petita. “És una feina molt sacrificada”, admet la jove, però expressa que al darrere hi ha “molta passió i paciència”. “Jo, com el meu pare, he nascut i crescut entre gegants i cada un d'ells té un sentiment propi.” El de Solsona és un dels obradors més antics de Catalunya i la Teresa vol conservar tots els mètodes tradicionals, des del material fins a la pintura.
A Catalunya hi ha actualment més de 4.000 parelles de gegants, més de 1.500 capgrossos i unes 1.000 bèsties. Moltes d'elles han sortit del taller on Manel Casserras i Boix va construir, l'any 1959, la seva primera figura, una parella de gegantons per a Solsona. Després de la seva mort, el 1996, el seu fill, conegut com a Manelet, va agafar el relleu de l'obrador i va seguir l'ofici familiar amb la construcció d'elements d'imatgeria festiva popular que han arribat, fins i tot, al Japó. Ara, la tercera generació de la família es proposa continuar el negoci i mantenir viva una tradició amb dècades d'història.
La Teresa actualment treballa en diversos projectes, com ara la construcció de la gegantona del Pi de Barcelona o la restauració dels gegants de Sallent i de Parets del Vallès. Segueix els mateixos mètodes que usaven l'avi i el seu pare perquè “el treball final s'assembli com més millor a la figura tradicional”.
El taller s'encarrega de tot el procés de construcció d'una figura, des del disseny fins al vestuari. Un cop arriba un projecte a l'obrador, la Teresa fa un primer esbós i, quan té el vistiplau del client, posa fil a l'agulla. Primer de tot, modela el bust i les mans. Tot seguit, es fa una figura de fang amb la qual s'elaborarà el motllo de guix que, per Casserras, “seria com el negatiu de la figura”. A continuació es fa la reproducció del motlle en cartró pedra i, un cop es finalitza, s'hi enganxen les diferents parts del cos. Amb la figura acabada, ja es poden pintar i elaborar la roba i els complements. “Un gegant no deixa de ser una obra d'art”, diu.
