La tornada de la matraca

Antigament (i, especialment, en l'època del règim franquista), durant tot Divendres Sant no podien sonar les campanes de les esglésies ni es podia escoltar música que no fos sacra ni cantar ni, en definitiva, donar cap mostra d'alegria. Jesucrist havia mort i no hi havia festa possible. Per cridar els fidels a l'església a l'hora de la processó de Divendres Sant, hi havia poblacions que, en lloc de tocar les campanes, feien sonar un aparell de fusta que, tot i que emetia un so sord, era prou fort i s'escoltava per tot el poble. Era la matraca del campanar, que proclamava que era l'hora de rememorar la mort de Crist.

Quan es va jubilar, l'ebrenc Josep Bort, veí de Jesús, va exposar la idea de recuperar la matraca al capellà del poble, mossèn Paco Vives. Aquest va mostrar-se del tot receptiu i, fill com és de Vallibona (Castelló), localitat amb molta tradició d'aquest utensili, va proposar a Bort que anessen al seu poble a veure la matraca del campanar d'aquesta població de la comarca veïna dels Ports. L'aparell, encara en funcionament, va ser –com si diguéssem– l'original a copiar, però amb variacions que els creadors van afegir per construir la de Jesús. Mà a l'obra, Bort va construir-ne una petita maqueta, a partir de la qual van treballar Júlio Sánchez en tot allò relacionat amb l'estructura de ferro que suporta l'instrument i tot el tema elèctric i els germans Vives, fusters del Matarranya. “Sense el treball de tots ells i l'ajuda de mossèn Paco, la meua idea no hagués estat possible”, explica Bort, que es mostra agraït a tots ells.

Finalment, després de mesos de treball, la matraca de Jesús va ser instal·lada al campanar amb una grua a causa del seu pes i de la dificultat de pujar-la pels 104 esglaons de l'escala. Cal assenyalar que l'aparell té unes mides d'1,20 m de diàmetre i d'1 m d'ample, està construït amb fusta de niangó i es fa funcionar elèctricament. Ja al seu lloc, només calia arrodonir-ho posant-li un nom. Sisqueta va ser el que es va triar en honor del patró del poble, que també dóna nom a l'església. El seu nom està gravat a la fusta de l'instrument, igual que els dels seus creadors i el seu ideòleg, i també l'any en què va ser beneïda i va sonar per primera vegada durant la Setmana Santa. Va ser el 17 d'abril del 2014. I, de la mateixa manera que en aquests dos anys anteriors, enguany ho ha tornat a fer Divendres Sant.