Societat
JUAN ANTONIO MASOLIVER
AUTOR DEL LLIBRE “LA INOCENCIA LESIONADA”
“Sabies que allò no estava ben fet”
“No creies que fos un pecat, perquè ho feia un professor”
“S'ha de conscienciar la gent de com es pot protegir”
L'escriptor Juan Antonio Masoliver acaba de publicar la novel·la La inocencia lesionada (Acantilado), on parla d'un cas de pederàstia al Masnou dels anys cinquanta. Els fets es van produir a l'Acadèmia Balmes, que va tancar arran de les denúncies dels afectats. Tot i no denunciar-ho, Masoliver va ser una de les víctimes.
Com va viure aquesta situació?
És impossible dir-ho. Parlo des del record i és molt difícil saber què pensava quan tenia vuit anys, que no tenia ni consciència del sexe. A casa no es parlava mai del sexe. Sabies que allò no estava ben fet, però no creies que fos un pecat, perquè ho feia un professor.
Per què escriu ara aquest llibre?
El vaig començar fa dotze anys. Mai escric novel·la i em va costar molt. També hi ha moltes coses meves, el món sexual apareix en tots els meus llibres, però aquí és més poètic i amb més crítica.
Què hi ha de veritat a l'obra?
M'inspiro en personatges reals i els transformo. El nom del pederasta és real. Els llocs que hi apareixen també són reals. Si algú és del poble els pot identificar. És una novel·la del Masnou i d'una època.
Quin record té del professor?
Era un bon professor, encara me'n recordo de moltes coses que em va ensenyar, però també era un depravat. Recordo el primer cop que em va posar la mà al seu membre. Vaig quedar parat, no sabia què fer. Ho va fer davant de la classe, protegit amb una tarima. Després em convidava a anar els dissabtes a l'acadèmia per repassar i llavors em portava a una terrassa on em feia el que volia.
Com es pot evitar la pederàstia?
El pederasta no es pot controlar, és una malaltia, és com un drogoaddicte. S'ha de conscienciar la gent de com es pot protegir o els pares com han d'educar els nanos perquè ho denunciïn. Si a mi m'haguessin dit a l'escola que hi havia la possibilitat de denunciar, llavors ho hauria fet. Però com que jo sabia que si deia alguna cosa d'això em fotrien una hòstia perquè jo era el dolent, llavors t'ho calles.
No guarda rancor...
No, jo no guardo rancor. Per què? És una forma de malgastar una energia i no tinc ganes de malgastar l'energia que tinc. Sí que tinc com una ferida perquè penso “per què em va tocar a mi”. Tampoc sento cap vergonya perquè no n'he de sentir. Vergonya ho serà el pederasta o el col·legi que ho va permetre o els pares que no controlaven més la vida dels nanos.
A banda dels abusos, hi ha un fort contingut sexual a l'obra.
El món més opressiu o repressiu és el món del sexe en l'Espanya dels quaranta i cinquanta, i això fa que hi hagi depravacions.
L'altre factor és la política.
També hi ha la repressió política. El falangista que es passeja pel poble com si fos l'amo del municipi i el senyor republicà que l'acaben matant.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.