Els dos nivells d'enginyers, encara, de Bolonya

Per a l'enginyeria catalana, el procés de Bolonya no ha simplificat les coses sinó que les ha complicat més. Abans de Bolonya hi havia dos nivells d'enginyers, els mal anomenats superiors i els tècnics. Una divisió que tenia, en el nostre cas, arrels històriques des que el 1858 es van oficialitzar els estudis d'enginyer industrial i de pèrit industrial. No entrarem en valoracions sobre si aquest model va ser el millor possible; el que sí que podem dir és que era un model únic, si més no a Europa. Bolonya va ser una oportunitat perduda per regularitzar les professions d'enginyers, en les diverses especialitats, en una sola titulació com a la resta de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). No cal oblidar que un dels objectius bàsics de l'EEES és facilitar la mobilitat d'estudiants i professionals.

Doncs no. S'ha volgut continuar amb dos nivells, ara són els graus i els màsters professionalitzadors, que no deixa de ser una mostra d'elitisme i classisme més propi del segle XIX que del XXI, i que crea confusió i dubtes als estudiants, a l'administració i a la societat en general. Vegem-ne dos exemples: en un ajuntament es van publicar les bases d'un contracte per fer auditories energètiques en el qual només es demanaven enginyers superiors (sic) i es deixaven de banda els enginyers de grau i els enginyers tècnics. L'altre va ser un concurs oposició d'una mancomunitat comarcal, on la titulació requerida per aspirar a tècnic de gestió de residus era la de graduat en enginyeria industrial (sic), que no és un grau sinó un màster professionalitzador. En tots dos casos el nostre col·legi ha intervingut amb èxit i hi han estat admesos els enginyers tècnics industrials (ETI) i els enginyers de grau de l'àmbit industrial.

També les empreses privades tenen dificultat a l'hora de publicar les ofertes de feines per a enginyers, ja que sovint no tenen clar quina és la diferència entre els dos nivells i quin és el perfil que més s'adequa a les seves necessitats, a banda de la diferència de sous. Volem remarcar que els enginyers tècnics i els de grau de l'Estat espanyol estan al nivell 2 del Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Educació Superior (Meces) i al 6 de l'European Qualifications Framework (EQF), com la resta d'enginyers europeus.

Si aspirem a ser un estat homologable amb els més avançats d'Europa caldrà, entre altres coses, unificar les enginyeries en un sol nivell.