El compromís amb els refugiats es referma
Govern, municipis i entitats socials reforcen la coordinació per a l'acollida
Es podrien acollir 1.800 persones refugiades de forma immediata
Catalunya reclama vies segures per a tots els sol·licitants de protecció internacional
La segona reunió del comitè per a l'acollida de les persones refugiades, celebrada ahir al Palau de Pedralbes, va servir per visualitzar la coordinació entre Generalitat, municipis, diputacions i entitats socials per preparar no només l'acolliment sinó també la integració de les persones que arribin a Catalunya buscant protecció internacional. La feina ha avançat: s'ha creat un banc de recursos –on hi ha des de pisos fins a béns immaterials, com ara persones que s'ofereixen per impartir classes de reforç o acompanyar les persones del carrer perquè entenguin la societat d'acollida–, i hi ha 8 comissions que treballen en qüestions concretes com ara l'educació, la salut o l'ocupació. La feina, però, es fa a cegues, perquè l'Estat continua sense informar sobre quan i quants refugiats poden arribar a través de les quotes de reassentament de la Unió Europea (UE).
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va insistir a reclamar ahir a l'Estat que deixi la gestió d'acollida dels refugiats a Catalunya i també que Europa “la reconegui com a país d'acollida”. “Estem preparats per atendre 1.800 persones refugiades i més endavant en podrem acollir fins a 4.500”, va assegurar Bassa, que va lloar la feina que ha fet el comitè coordinador aquests últims mesos. “És evident que la política de l'Estat és nul·la”, va denunciar, i ho va oposar a la capacitat de coordinació i d'organització de Catalunya. “Som capaços no només d'albergar aquestes persones, sinó també d'integrar-les”, va assegurar Bassa.
Bassa va presidir la reunió conjuntament amb el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva; amb el d'Interior, Jordi Jané, i amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Romeva va insistir en la idea de “la inoperància de l'Estat” en la qüestió dels refugiats i va subratllar que, en canvi, Catalunya ja hi respon en tres àmbits: el treball en els països d'origen per atacar les causes que obliguen els ciutadans a fugir, en els països de trànsit i, finalment, en el d'acollida. “La Generalitat té capacitat per donar respostes, però no ho podem fer perquè l'Estat no ens ho permet”, va reiterar el conseller d'Afers i Relacions Institucionals, que va posar “a disposició de l'Estat i de la UE les capacitats de Catalunya com a país”. Unes capacitats en les quals –va reconèixer– hi tenen un paper molt important els ciutadans i els ajuntaments.
600 sol·licitants d'asil
L'alcaldessa de Barcelona també considera “trist que l'Estat defugi el compromís polític i jurídic amb l'asil” i va indicar que Barcelona hi continuarà treballant per respecte a les persones que arriben. Per mostrar la situació de necessitat, Colau va donar xifres: en tot l'any passat 1.300 persones van demanar asil a Barcelona i en els primers tres mesos del 2016 ja han estat més de 600. “Les imatges de les fronteres europees són inadmissibles i la inacció de la UE és una vergonya i una immoralitat”, segons l'alcaldessa, que dimarts vinent es reunirà a Brussel·les amb els responsables europeus d'immigració en una cimera en què també hi seran presents ciutats com Atenes, Amsterdam, Hèlsinki i Berlín. Colau transmetrà a la Comissió Europea la queixa que l'Estat espanyol no organitza la rebuda de persones que necessiten protecció internacional.
Una queixa contra la inoperativitat de l'Estat que el comitè per a l'acollida de les persones refugiades que també ha volgut fer evident en una declaració que es va consensuar a la reunió d'ahir. El posicionament a favor dels refugiats, l'oposició a les deportacions col·lectives cap a Turquia i la reclamació de vies segures cap a Europa per als sol·licitants de protecció internacional són les línies bàsiques de la declaració, en què també reclamen al govern espanyol “l'increment de recursos i la flexibilitat del programa estatal d'acollida i integració”.
LES FRASES
El PP es queda sol al Senat
La majoria del PP al Senat va rebutjar ahir amb 142 vots en contra i 116 a favor una moció del grup Democràcia i Llibertat (DL) que instava el govern espanyol en funcions a acollir i oferir asil “activament” les persones refugiades, així com facilitar la gestió als territoris de l'Estat i als ajuntaments que ja s'estan preparan per fer-ho. El partit de Rajoy va impedir l'aprovació de la iniciativa, que va tenir el suport de tota l'oposició, perquè considera que “incompleix el marc competencial de les comunitats autònomes que marca la Constitució”, segons la popular María Beatriz Jurado, que va acusar el grup català d'“utilitzar políticament” el debat. El portaveu de DL, Josep Lluís Cleries, va acusar d'“insolidari” l'Estat i va qualificar com a “penós i lamentable” el rebuig de Rajoy a l'oferiment de la Generalitat per acollir 4.500 refugiats.
La moció de DL censura “l'escassa aposta de l'Estat” davant les necessitats de milers de refugiats. En aquest sentit, Cleries va retreure al PP que per rebutjar-la fes referència a les competències de les comunitats autònomes “en lloc de parlar de la defensa dels drets humans”. “La resposta del govern espanyol davant d'una crisi és el buit i la insolidaritat”, es va lamentar el senador català.