Obradors sostenibles

A

l monumental carrer Major de Cervera, la casa Dalmases és un referent de l'arquitectura dels segles XVII i XVIII. La família de Belén Jürschik la va rebre en herència, i el 2012, va apostar per donar un ús social al patrimoni familiar, tot constituint la Fundació Casa Dalmases. “Ja teníem vinculacions personals amb empreses del territori, com Alba de Tàrrega i la cooperativa L'Olivera i, a partir de la casa, volem dinamitzar el territori, donar feina a persones en risc d'exclusió social i promoure la cultura i l'art”, explica Jürschik.

Els baixos de l'edifici han esdevingut botiga de productes elaborats per empreses locals de les anomenades del tercer sector, amb qui aquesta primavera també coorganitzen tallers gratuïts. Així, Retorn als orígens promou l'aprenentatge d'antics oficis i la convivència amb persones que tenen risc d'exclusió o discapacitats. Casa Dalmases és també espai per a la degustació de cerveses. A principis d'estiu, el paisatge de la Segarra és un mar d'escuma rossa, trenat per milions d'espigues madures. Escumes vegetals que referencien les dues cerveses elaborades per Casa Dalmases.“Quan vam pensar en un producte que aportés llocs de treball, buscàvem alguna cosa que ens lligués amb el territori. Com l'ordi.” N'han sortit dues cerveses –una de rossa i una de torrada amb el nom de la fundació–, que tenen distribució a Ponent i en algunes botigues de Barcelona. N'elaboren 10.000 litres l'any i l'elaboració ha donat feina a tres persones. El projecte es va tirar endavant amb el suport de la comunitat, a través d'una recaptació de fons a la plataforma Verkami, que va assolir els objectius de finançament abans d'exhaurir el termini, ha estat ben acollida i la fundació té en ment fer una tercera cervesa.

La fundació segarrenca també pensa en clau local per al segon projecte agroalimentari, la xocolata Vall d'Or, que aquests dies empeny amb força. Casa Dalmases ha repetit fórmula amb Verkami per aconseguir els 5.000 euros necessaris per realitzar les reformes necessàries a l'obrador. Un cop més, objectiu assolit. Aquesta xocolata té una història especial, gairebé romàntica. Després de 25 anys elaborant-la al nucli de Cellers, la mestra artesana Antonieta Zaccarelli, es jubila. “Vam arribar a aquest projecte per casualitat. Tanquem el cicle de la producció sostenible, des de l'origen del cacau fins a la Segarra”, explica Natàlia Muñoz, responsable del projecte a Casa Dalmases. Zaccarelli els ha cedit la maquinària, la marca i els coneixements desinteressadament. “Ella vol la continuïtat. Mantindrem les receptes, el nom i les tècniques d'elaboració.” Després de l'estiu, tres persones començaran a elaborar uns 50 quilos setmanals d'aquesta xocolata sense emulgents. Porta els ingredients bàsics: cacau, fruita i mantega,
il·lusió i sostenibilitat.