La icona útil de Calella

La imatge del far de Calella ha estat de les més utilitzades en la història de la ciutat com a capital turística de l'Alt Maresme. La torre blanca que s'erigeix en l'indret conegut com a puig de Popa i que enllaça el paisatge muntanyós del Montnegre amb el blau intens de la Mediterrània es manté en funcionament i es manté com a única senyal lumínica de la Costa de Llevant. Malgrat aquesta comunió entre els calellencs i el seu far, l'edifici no ha estat accessible al públic fins fa mots pocs anys i després d'intenses negociacions entre diferents governs locals i l'Autoritat Portuària, propietària de les instal·lacions. Aquesta situació anòmala es va poder resoldre amb èxit l'any 2009 amb la cessió de l'edifici al municipi per part de l'ens de la Generalitat per un període de 25 anys. Un espai de temps mai aconseguit fins llavors i que va permetre reimpulsar el far a través d'un projecte museístic que afegís més atractiu, si cal, a un indret que ofereix les millors vistes del litoral del nord de la comarca. La història del far, però, cal buscar-la fa 157 anys, quan va ser construït en el mateix paratge elevat on a l'edat mitjana s'hi aixecava una torre de guaita i amb un cost de 127.000 rals. Segons sembla, el Plan de Alumbramiento previst pel govern espanyol de l'època per dotar de senyals lumíniques tota la costa catalana primer es va fixar en Canet, però finalment es va decidir per Calella. El 15 de desembre de 1859 s'encenia el primer llum d'oli d'oliva que tenia un abast de 18 milles. Malgrat ser el primer de Catalunya de tenir electricitat, aquesta no va arribar fins al 1916. El far de Calella sempre ha estat un senyal visual, però el 1936 es va estudiar la possibilitat d'afegir-hi un radiofar –segons es recull en el llibre que Fotofilm Calella va editar amb motiu dels 150 anys del senyal lumínic– però l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va aturar el projecte. Durant prop de 150 anys a les instal·lacions del far hi van viure dos tècnics o faroners que s'encarregaven del seu manteniment. Es té constància d'una cinquantena d'homes que hi van desenvolupar la seva feina. L'últim va ser Víctor Aguayo de Hoyos, que hi va viure fins al mes de febrer del 2006, quan va demanar el trasllat. Des de llavors, el sistema és automàtic.

L'interès de l'Ajuntament de Calella per adquirir la gestió d'un dels seus símbols més preuats va demanar anys de feina i de reunions que finalment van obtenir resultats fa només set anys, quan el llavors alcalde Josep Maria Juhé (PSC) en va aconseguir la cessió per a la ciutat coincidint amb la celebració dels 150 anys de vida de l'equipament. Quatre anys després, amb un nou govern de CiU encapçalat per Montserrat Candini i en un acte on van ser convidats tots els alcaldes i regidors del municipi que havien col·laborat en el procés, es tallava la cinta del centre d'interpretació al voltant dels edificis de Calella que han actuat al llarg de la història com a mitjans de comunicació. En aquest sentit, els tres àmbits del discurs de l'espai parlen del mateix far, de les Torretes i del campanar de l'església.

Des de llavors i fins ara el far s'ha convertit en nucli impulsor d'una gran varietat d'activitats, especialment vinculades a l'àmbit cultural, com ara les propostes musicals incloses en el festival Nits d'Estiu a Calella (NEC) amb gran èxit d'espectadors. A més, les instal·lacions tenen una demanda constant de persones que hi volen celebrar el seu casament –el 2015 se n'hi van fer 13– i, fa poc, es va enllestir un espai de restauració per completar-hi l'oferta.