Montesquiu
Escola de llenyataires
El Centre de Formació Forestal Especialitzada (CFFE) que hi ha al Parc del Castell de Montesquiu, l'únic de l'Estat espanyol i centre de referència europeu, compleix deu anys
Des del 2006, unes 2.000 persones han fet cursos d'especialització, dirigits a professionals del sector, cossos de seguretat o gent que busca una sortida laboral
L'objectiu del centre
és “dignificar un ofici que està molt mal vist però
que és molt necessari”
šAprendre tècniques de desembosc amb tractor i skidder, dominar la trepa i el rescat aeri o aprofundir en la tala i poda en els corredors de les línies elèctriques són alguns dels motius que han portat 1.967 persones fins al Centre de Formació Forestal Especialitzada (CFFE) de Montesquiu des que es va obrir, el 2006, fins al desembre passat. Només el 2015 s'hi van fer 41 cursos de diferents especialitats forestals, la qual cosa va suposar gairebé 1.700 hores de formació. Arrecerada en un racó solell del Parc del Castell de Montesquiu, La Solana (masia propietat de la Diputació de Barcelona) alberga des de fa deu anys l'únic CFFE de l'Estat espanyol.
“Quan vam començar detectàvem que hi havia una necessitat de formació, perquè aquí la gent anava a treballar al bosc amb un esclop i una espardenya”, explica Josep Anglada, director del CFFE. La majoria de formadors –nou, actualment, entre trepa, motoserra i maquinària– s'han preparat a l'estranger i és obligatori que estiguin treballant en el sector, a més a més d'estar verificats cada dos anys per una agència europea, la qual cosa exigeix “que et posis al dia i que el llistó estigui sempre a dalt”. Un dels principis del centre és prioritzar la pràctica i, en aquest sentit, ho tenen molt fàcil. El Parc del Castell de Montesquiu té unes 600 hectàrees i una part del seu pla tècnic de gestió es fa amb els alumnes del CFFE, que tenen arbres reals per practicar a tocar.
Deu anys enrere, la idea era formar gent que ja treballava a bosc, però la realitat ha anat canviant. Ara el CFFE és un centre homologat pel Servei d'Ocupació de Catalunya per expedir dos certificats de professionalitat en l'àmbit forestal; fa cursos a la carta per a empreses del sector, sobre gestió forestal, i per a cossos de seguretat; ofereix formació a altres llocs de l'Estat espanyol, és l'únic centre de l'Estat autoritzat per examinar (per exemple, des del 2015, del carnet de motoserrista europeu) i fer verificacions; participa en els congressos que es fan bianualment a Europa com el que aquest juny tindrà lloc a Catalunya... Tot plegat només amb un objectiu: “Dignificar un ofici que està molt mal vist però que és molt necessari, perquè vivim en un país bona part del qual és bosc.” A l'espai divulgatiu que hi ha a l'entrada de La Solana ho diu ben clar: dels boscos catalans cada any s'extreuen 700.000 m³ de fusta, quan realment se'n podrien arribar a aprofitar per a autoconsum 2,5 milions.
Alumnes més joves i de fora
Des d'aquell primer curs, l'octubre del 2006, un dels canvis més importants que percep el director del CFFE és que el sector s'ha professionalitzat i ha apostat per la formació contínua: “Per mi és una satisfacció veure que les colles que treballen als boscos tenen una metodologia de treball.” En aquesta dècada, l'edat de la gent que s'ha interessat per talar arbres o fer anar la serra mecànica ha anat baixant, “el jovent hi veu una oportunitat i penso que això és bo”. Natàlia Pérez, gerent del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, destaca que també ha variat la procedència de l'alumnat, majoritàriament encara masculí. “Vam començar formant molta gent d'Osona i de les comarques annexes i cada vegada augmenta més el percentatge de gent de fora de Catalunya.” Fins i tot arriba a Montesquiu gent de les Canàries que treballa enfilada a les palmeres, per fer formació en alçada. Un dels màxims experts en aquest camp és Jochum Bax, “un trepador de primer ordre, campió d'Europa”, i formador del CFFE. Segons ell, encara hi ha moltes persones “que desconeixen que un arbre es pot esporgar sense grua i sense cistella”. Això sí, “la trepa només és una manera per accedir al lloc on hem de tallar. Si no sabem res d'arbres, serveix de ben poca cosa”.
El CFFE és un projecte integrat dins el Consorci, “econòmicament sostenible”, diu Pérez, que es finança amb els preus públics dels cursos. La Solana, escalfada òbviament amb una caldera de biomassa, disposa de vestuari amb dutxes i d'una petita cuina per als alumnes, a més d'algunes aules, tot i que, com recorda Anglada, “gairebé sempre estem a fora”. On han de ser.