La DGAIA no té identificats els joves que inhalen cola
Atenció a la Infància recorda que els centres són oberts i admet que les escapades són habituals
Psicòlegs diuen que els nois rarament accepten tractar-se i que la seva situació fa probable la recaiguda quan es desintoxiquen
La quinzena de joves que es mouen pel districte de Ciutat Vella, a Barcelona, i als que sovint s'ha vist inhalant pega en una bossa de plàstic transparent, no estan identificats i, per tant, la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) no sap si són menors que s'han escapat d'algun dels seus centres o bé són menors no acompanyats que viuen al carrer. Tal com va explicar ahir aquest diari , l'Atenció a la Infància i l'Ajuntament de Barcelona s'han posat a treballar per identificar-los i buscar com implicar-los en algun projecte de formació i inserció. Les dues institucions es reuniran demà per veure quines línies de treball es poden activar per treure'ls del carrer.
El secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, va admetre ahir, després de comparèixer a la comissió d'Infància del Parlament, que són conscients que a finals de l'any passat hi va haver un repunt de joves addictes a la cola. Dels nois que concretament es troben a Ciutat Vella, però, va insistir que no saben si són tutelats per l'administració o no. Algunes fonts apunten que podrien haver fugit d'un centre de Manresa. Sí que va recordar que els centres de la DGAIA són oberts i va admetre que les escapades són habituals. En aquest cas, s'aplicarà, com en qualsevol altre cas de detecció d'un menor sol pel carrer, un procés que consisteix en la seva identificació i el retorn al centre, en el cas dels tutelats.
Si es comprova, en canvi, que són menors no acompanyats –sense cap familiar de referència–, es fa una acollida d'urgència i es busca un centre adequat a les seves circumstàncies, segons la intensitat de seguiment que es consideri necessària. Iglesies va recordar que hi ha actualment uns 2.700 menors en centres d'Atenció a la Infància.
Seguiment personalitzat
Tant la DGAIA com l'Ajuntament de Barcelona van reiterar ahir que la situació dels menors que inhalen cola és molt complexa. Per això, s'ha activat un seguiment personalitzat des dels serveis socials, els educadors de carrer i algunes entitats de la zona per intentar vincular-los a algun dels serveis d'acompanyament especialitzats precisament en joves.
Totes les parts implicades adverteixen que ajudar els joves enganxats a la cola no sempre és fàcil. “Si es consuma l'addicció, són pacients difícils de tractar; els poden portar a urgències en una condició d'agitació, però, després, quan se'ls deriva per fer tractament, rarament segueixen la pauta”, explica el psicòleg Francesc Colom, investigador del programa de salut mental de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). “El sistema –diu– no està preparat per tractar un menor desemparat que no tingui una motivació per fer-ho; és difícil que el psiquiatra decreti una cosa contra la voluntat del pacient i, això, que és positiu per defensar les llibertats de cadascú, dificulta l'ajuda.” Segons Colom, els nois “cauen en un forat complex, el que hi ha entre el circuit social i el psiquiàtric”.
El psicòleg manté que el principal problema és la detecció dels joves addictes i, després, que vulguin col·laborar. “Si el cas arriba, la xarxa pública disposa de recursos perquè el noi deixi de consumir”, afirma. La desintoxicació és relativament ràpida i senzilla en el cas dels inhaladors. “El que és difícil és que no hi hagi una recaiguda; el consum els permet evadir-se dels problemes i, si un cop desintoxicats tornen a l'ambient que ha facilitat l'addicció, és probable que acabin buscant la mateixa solució que els va funcionar en un principi”, diu. Colom recorda que la cola té “uns efectes nefastos per a la salut a curt i llarg termini” i que és barata i fàcil d'aconseguir. “Aquesta addicció és la punta de l'iceberg d'un problema més social que mèdic”, conclou.
En la mateixa línia, el director de l'àrea de Drogues de l'entitat Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Josep Rovira, assegura que el treball amb aquests joves és molt complicat, perquè “a més de l'addicció estan molt desarrelats, tenen la família lluny i veuen que han vingut per treballar i no se'n surten”. Els professionals d'ABD col·laboren precisament amb centres de la DGAIA per fer formació als educadors sobre temes de drogues. Rovira explica que el consum de cola acostuma a anar lligat al del cànnabis i assegura que, tot i que ara sigui notícia, mai ha desaparegut en joves en situacions vitals molt complicades.