Colors de tardor

No es pot establir una valoració qualitativa de les estacions de l'any. Diferenciades pels festius i les activitats pròpies de cada una, molts gaudeixen d'aquestes peculiaritats i resten indiferents als canvis de decorat de la natura, que és el seu distintiu real. De tots, el més pictòric i poètic és la coloració dels boscos a la tardor. Caminant he recorregut –ara amb tot terreny– de cap a cap els Pirineus i podria descriure un bon nombre de muntanyes, valls, rius i llacs: l'espai sols permet pinzellades. He escollit dos llocs propers: la Fageda d'en Jordà, a Olot, i El Subirà, a les Guilleries. Hi ha res més colpidor que el color de tardor d'una fageda o el tapís multicolor dels boscos mediterranis?

A la Fageda s'ha de coincidir amb l'eclosió de colors de les fulles, que sols dura dues o tres setmanes de novembre. Amb el sol aixecat, l'aura suau del matí mou amb delicadesa el groc vermellós de les petites fulles dels faigs, que representen, totes a l'una tot jugant, un espectacle de llum i color indescriptible. Hom mira el sol resguardant-se en el fullam i veu espurnejar la llum entre el color de les fulles. Esgotades per l'espectacle permanent, es desprenen i cauen suaument, tremolant com éssers vius, sabedores que és la seva última actuació. El conjunt impressiona i, recolzat en una soca, mirant enlaire, en silenci, hom resta corprès amb l'espectacle. Les fulles presten l'últim servei: una catifa groga recobreix l'indret, donant-li l'aspecte d'un gran saló. Sap greu trepitjar-la bo i fent els camins sinuosos de la fageda. És un espectacle colpidor per gaudir i per recordar.

Des de Castanyet, vora Santa Coloma de Farners, arrenca la pista forestal que creua les Guilleries fins a Sant Hilari Sacalm. En el punt més alt del recorregut es troba El Subirà, masia del segle XIII, una de les més grans de Catalunya. Va ser punt de trobada de Joan de Serrallonga i la seva quadrilla de bandits. Des de la masia, ran d'un penya-segat mirant al sud, hom resta meravellat amb l'espectacle d'un tapís immens, de colors intensos, que cobreix aquella part de les Guilleries i s'adapta als desnivells dels turons, boscos i arbredes.

Les alzines, els pins, la sureda i els avets aporten els seus verds perennes. Els castanyers, faigs, pollancres i roures creen els grocs, marrons i ocres. Com a ferides sagnants, el vermell intens dels cirerers dóna dramatisme a l'obra. «Serrallonga novament o un bandit d'ara amb Mercedes 500?» Les Guilleries són una mostra de l'espontaneïtat de la natura. Amb el seu poderós veí, el Montseny, vigilen la Girona de migdia.

La majoria de joves de les generacions actuals no coneixen les nostres comarques. Han estat a l'ermita dels Àngels i pocs llocs més. Almenys una vegada, haurien de veure els colors de tardor dels nostres boscos: asserenen l'esperit, estimulen els sentits i sols demanen comprensió i respecte per la naturalesa. Ells ho donen tot a canvi!