El sentit del tacte

Un pregó del tacte, de l'oïda, de la vista, de l'olfacte i del gust? Divendres a la plaça del Vi no tothom va poder seguir el pregó com li hauria agradat. Hi havia punts foscos per a la oïda, de la mateixa manera que hi havia punts foscos per a la visió. No es podien contemplar prou bé ni els pregoners ni l'espectacle. La pantalla gegant de vídeo tampoc no ho resolia. Les suposades aromes de vainilla no es van flairar de pertot arreu, i posats a dir, tampoc no vam poder tastar els caramels creats expressament per l'ocasió. El tacte va ser l'únic sentit de què tots vam gaudir. El contacte humà de la gent comprimida a la plaça de Vi, va afavorir que s'encomanés l'eufòria i l'alegria de les Fires de Sant Narcís i que les pífies a l'entorn de l'acte en fossin només l'anècdota.