Societat
Dinar a l'hora del vermut
Vuit establiments de Prats de Lluçanès participen fins al dia 1 en una iniciativa pionera per promoure la reforma horària en la restauració
El sector veu difícil un canvi d'hàbits, massa subjectes als horaris laborals i escolars
Dinar a partir de dos quarts d'una? “És massa aviat!”, comenta un client del Cafè Orient de Prats de Lluçanès mentre a aquella hora es pren una cervesa i comparteix una bossa de patates fregides amb un altre home en una de les taules. Per a ells, igual que per a un grup de noies que acaben de marxar, aquella és l'hora del vermut o, simplement, de matar el cuc. El propietari de l'establiment, Jordi Sánchez, ho té clar: “Si variessis els horaris laborals, ja et vindria tot rodat.” És clar: al basar Lan Ye del costat, obren de 9 a 14 h
i de 16.30 a 20.30 h. Així és impossible avançar els horaris dels àpats i aconseguir que la reforma horària en el sector de la restauració, com fins diumenge s'està promovent a Prats de Lluçanès en una iniciativa pionera, sigui un èxit absolut.
“La canalla i els banquers vénen a dinar a partir de les tres; a mi m'agradaria fer un horari més europeu, però si no es comença per empreses i escoles...”, comenta Inès Vilalta, propietària del bar Canya&Teca, al passeig. “Nosaltres que tenim tot el dia obert som els menys indicats per començar a canviar-ho”, afegeix. Ella, com la Pilar Posas, propietària del Cafè Fumanya-Ca la Pili, té un negoci que els obliga a passar-se bona part del dia darrere la barra. Al Cafè Fumanya tenen obert des de les sis del matí fins a les dotze o quarts d'una de la nit, tot i que a aquella hora ella ja no hi és, perquè s'ha de llevar a les cinc. “La gent és d'anar tard; entre setmana tens persones que se't presenten a sopar a les onze o quarts de dotze de la nit, perquè han anat a cantar a la coral, a jugar a pàdel... Tinc un nen que comença l'entrenament de futbol a les vuit del vespre.” A aquella hora, ella mira de sopar, sense poder coincidir amb el seu fill, perquè per la seva jornada laboral ha d'anar d'hora, i reconeix que li agrada. Al Cafè Fumanya, on fan plats combinats i entrepans calents, la planxa funciona tot el dia. Igual que al Canya&Teca, on a partir de dos quarts d'una del migdia ahir no hi havia ningú disposat que li timbressin la butlleta que –després de fer un esmorzar entre les
7 i les 9 del matí, un dinar entre les 12.30 i les 14 h i un sopar entre les 19 i les 21 h– dóna dret a participar en el sorteig del 4 de maig de deu esmorzars, deu dinars i deu sopars.
Per qüestió de salut, també
El propietari del Cafè Orient, un dels vuit establiments de Prats de Lluçanès que participen en aquesta iniciativa que apel·la al respecte dels ritmes circadiaris interns,
fins ahir havia timbrat una quinzena de butlletes. Tot i així, reconeixia que qui hi havia anat era, sobretot, “per xafarderia o curiositat”, perquè, amb l'arribada del bon temps, “no te n'adones i ja són quarts de nou del vespre”.
Entre les nou i les deu del vespre comença la secreció de la melatonina, segons expliquen de manera molt pedagògica les estovalles de paper que aquests dies tenen a punt al restaurant Cal Quico, especialistes en cargols. De 60 menús que van fer dimarts, van timbrar 20 butlletes. El seu propietari, Josep Badia, constata que, sobretot el cap de setmana, “la gent cada dia ve més tard”. Ahir, a un quart de dues de la tarda, només tenien cinc comensals al menjador dinant.