Societat

FRANCESC CAYUELA I LÓPEZ

PRESIDENT DEL GEIEG

“Em vaig fer del GEiEG per militància gironina”

El president admet que des que va arribar al càrrec, el 2011, tota la seva activitat ha estat supeditada a l'economia

Es presentarà a la reelecció i ja pensa en el centenari

UN FAN DEL RUGBI
Francesc Cayuela (1959, Girona) va ser proclamat president del GEiEG el 3 de maig del 2011. Fins llavors havia estat vicepresident primer i responsable de l'àrea sociocultural sota el mandat de dotze anys de Joan Escuder. És gerent del Servei Estació de Girona i, tot i que no va practicar cap esport com a federat, s'ha convertit en un seguidor del rugbi, secció que té el seu equip femení en la divisió d'honor. “Em van explicar això del tercer temps i ho vaig trobar sensacional.” Cayuela és gerent del Servei Estació i sota el mandat de Joan Escuder va ser el responsable en la junta de la comissió cultural.
Totes les decisions que hem pres han estat supeditades
a la situació econòmica del club
La idea general
dels socis és que si les coses surten bé és la teva obligació i, si no, doncs clatellot
Després de cinc anys de lluitar contra la crisi, el GEiEG és un club sanejat?
El més rellevant és que hem aconseguit estabilitzar la massa social. Ara estem cap als 14.000 socis i les baixes i les altes es van compensant. Finalment sabem en quins números ens belluguem perquè a partir d'aquí podem fer pressupost i proposar-nos objectius reals.
El pressupost s'ha congelat o fins i tot ha anat baixant. Es pot mantenir la qualitat dels serveis en aquesta era de l'austeritat?
Aquest ha estat el gran objectiu aquests últims anys, i crec que hem mantingut la qualitat mínima que s'ha d'exigir en els serveis i en l'esport de base. Segur que es podien fer moltes més coses i que se'n poden fer més.
En els pitjors moments es temia per la viabilitat del club?
No, però estàvem en una situació molt complicada perquè per un costat volíem mantenir la qualitat dels serveis i fer-ho sense augmentar quotes. Era una equació difícil de quadrar.
El 2013 hi va haver una derrama de 45 euros i el 2014 es va tornar a apujar la quota. Com s'ho van prendre els socis?
A ningú li agrada i si hi ha gent en una situació econòmica delicada, encara menys. Però no volíem, en cap cas, rebaixar el nivell de grau de l'aigua de la piscina, ni la calefacció, ni la neteja, ni el desplaçament dels equips, etc. A més, mantenim el deute en un nivell assequible.
En ser nomenat president va comentar que l'era de les grans obres ja era història, però amb tantes instal·lacions potser convé començar a fer reformes?
Tenim coses previstes i estudiades i les executarem, és clar, quan tinguem recursos econòmics. Tenim un problema d'espai, per exemple, amb algunes seccions a Sant Narcís. Hi ha el projecte, molt auster i pràctic, de cobrir una part que tenim a l'aire lliure perquè s'hi puguin fer entrenaments de bàsquet, hoquei, gimnàstica, etc. Necessitem l'ajuda de les administracions, que es mullin amb l'esport de base i amateur de la ciutat.
La relació amb l'Ajuntament i les altres administracions com la definiria?
Per norma ens hem de queixar sempre perquè si diem que ens ajuden al cent per cent és que no estaríem fent una bona feina. Dit això, mantenim una relació molt cordial però l'ajuda hauria d'haver estat més important. Faig una excepció amb l'Ajuntament, que des de l'inici del nostre mandat i durant la crisi ha estat al costat, ens ha donat suport material i ha mantingut la seva ajuda. Però crec
que el suport a un club que té dos mil esportistes i que en forma molts altres hauria de ser més fort.
No troba que l'Ajuntament amb les seves instal·lacions els està fent la competència?
Aquest és un tema més profund, de model diria jo. Hem de repensar tots plegats el model esportiu d'aquesta ciutat. El que no pot ser és que hi hagi dualitat de serveis. Si la iniciativa privada o la societat civil cobreix un buit en què té molta experiència, el que ha de fer l'administració és col·laborar, fomentar i ajudar, però no duplicar, que és el que ha passat en determinades èpoques. A banda dels clubs també hi ha empreses privades que fan esport i que paguen impostos. Si, al costat d'un gimnàs privat, hi poses un gimnàs municipal i el primer tanca, qui pagarà impostos al final?
Girona ha obtingut la certificació de destinació de turisme esportiu. El GEiEG hi pot sortir guanyant?
Primer s'ha de dir que nosaltres vam ser precursors d'aquest tema. Fa anys que rebem equips i seleccions internacionals que fan estades de lleure o d'entrenament a les nostres instal·lacions. Juntament amb el CT Girona ja vam parlar amb l'Ajuntament per fer un paquet gironí i que ningú fes la guerra pel seu compte. El projecte ara tot just està a les beceroles, tot i el gran desplegament mediàtic que se n'ha fet. A nosaltres també ens convé que vagi endavant i sigui un èxit perquè necessitem carbó per mantenir el tren funcionant. Som un club de gairebé cinc milions de pressupost amb unes subvencions públiques que només arriben al 3% del total. La resta ens ho paguem tot amb les quotes dels socis, els patrocinadors i qualsevol altre recurs atípic.
Quina és la principal diferència entre ser un membre de la junta o ser-ne el president?
Ara el problema que tinc és que tot està supeditat a la situació econòmica. Els projectes o idees que teníem d'ampliar els serveis, millorar-los o fer més activitats han estat congelats.
També s'han pres mesures que han afectat el personal. No deu ser fàcil.
Tots ens hem adaptat a la realitat. En una situació tan difícil si no hi ha complicitat entre els treballadors, els tècnics i la junta això no funciona. Tothom ha entès en quin moment vivim, que no som una entitat de lucre, que no estem alimentant boques privades, que tot el que fem està revertint en el soci i en Girona. Som 70 persones fixes i 180 tècnics més el personal que tenim a l'estiu pels casals. L'impacte que tenim en l'economia gironina és importantíssim. Donem feina, consumim, etc.
Els socis, amb tot, segur que es continuen queixant quan se'l troben per les instal·lacions?
La tipologia de queixes és ben diversa. Hi ha gent que vol més activitats i també que millorem les instal·lacions i reconec que en algunes hauríem de fer una bona rentada de cara. També n'hi ha algun que em felicita, però la idea general és que si les coses surten bé és la teva obligació, que per això t'hi posaves, i si surten malament, doncs clatellots. Però ho tinc assumit, i també els companys de junta. No ens podem queixar.
Com porta la relació d'hores entre la seva activitat professional, la seva vida familiar i la presidència d'un club com aquest?
És molt important organitzar-se bé i, sobretot, saber que el dia només té 24 hores. Al club, sobretot, fem vida de vespres. Tots estan lligats i no saps mai si les reunions acabaran a les deu, a les onze o més tard. A banda de trobar-me amb els organitzadors de les diferents activitats, de trobar-me amb els tècnics i els directius, també haig de fer tasques de relacions públiques amb els patrocinadors, els mitjans i els polítics i els caps de setmana també estic pel club. Però això ja ho sabia quan m'hi vaig posar.
Com va entrar en el GEiEG?
Em vaig fer soci a finals dels anys noranta per militància gironina. No tenia interès, d'entrada, a participar en res, sinó que ho vaig fer per donar suport a una entitat de la ciutat. Més endavant algú que em coneixia em va dir si volia donar un cop de mà a la junta i a partir d'aquí m'hi vaig implicar, sobretot en el vessant cultural.
Ara que estem en any olímpic, és impossible que tornem a veure atletes grupistes en uns Jocs?
Cada vegada és més complicat. Nosaltres fem esport de base i amateur i ajudem els nostres esportistes però sense arribar mai a la professionalització. No podem entrar en aquest món i no ens pertoca. Hi ha esportistes que fan un canvi perquè les seves expectatives són unes altres i ho entenem. Ara el context és diferent; abans hi havia poca oferta, tothom havia de passar per aquí, i ara n'hi ha molta més. El que compta és que creixem en nombre d'esportistes.
La relació amb els altres clubs de la ciutat i de la demarcació és encara de competència?
És excel·lent i si no treballem més de manera conjunta és perquè tothom vol mantenir la seva singularitat però de vegades cal fer un pas més enllà com hem fet nosaltres amb l'Uni aquesta temporada. És un acord que ens ha beneficiat i que mantindrem.
L'escola esportiva és un dels grans actius del club. Els nens poden passar-s'ho bé i divertir-se mentre aprenen a competir?
Quan són petits, fins als 8 anys, res de competir. Si no ens equivocaríem tots plegats. Hem de canviar la dinàmica dels clubs de referència que seguim tots. La competició està molt bé però hi ha moltes més coses que no es promouen. La primera etapa ha de ser per divertir-se, tastar, flairar i passar-s'ho bé. I, a la competició, també se li ha de donar un altre enfocament. No només s'ha de guanyar per guanyar o derrotar per derrotar. Fins i tot el lèxic és molt guerrer, el que fan servir els mitjans, que suposo que és un reflex del que es diu al carrer. Hi ha psicòlegs esportius que estan treballant per donar un altre sentit a la competició i nosaltres també volem participar en aquests nous models.
Com porten els entrenadors la seva relació amb els pares i les mares dels esportistes?
En general els pares haurien de tenir una actitud més passiva. No es pot ser pare, entrenador, directiu, fisioterapeuta i periodista al mateix temps. Hi ha entrenadors que ho passen malament. Tothom es pensa que té un Messi a casa seva. En tots els esports. És una qüestió de confiança en els tècnics.
Més enllà de l'activitat regular del club, el GEiEG també és conegut per les seves proves i festes populars. De quina se sent més satisfet?
La Pujada als Àngels és un referent importantíssim. De vegades hi ha activitats que el temps acaba apartant perquè són fruit d'una altra època però aquesta s'ha anat adaptant i modernitzant i està en un moment molt dolç. S'ha rejovenit. D'altres, en canvi, necessiten un canvi de model, com ara la Festa del Pedal. Respon a una època concreta, quan només la feia el GEiEG. Ara tenim bicicletes fins i tot als lavabos.
No hi ha un excés de curses populars a Girona?
És una moda, però la part positiva és que la gent d'una manera o una altra fa activitat física.
No hi ha el perill a la llarga que el GEiEG esdevingui sobretot un club de serveis?
Si no tinguéssim les seccions esportives segurament que sí. Però aquests 2.000 esportistes ens fan diferents. Jo mateix no estaria aquí pensant cada dia què podem fer per ajudar l'esport de base i com les inversions poden revertir en les seccions. Segur que hi ha socis que paguen la quota per nedar o fer fitnes però la fidelitat és molt alta. L'altre dia vaig fer un acte amb els socis que fa més de cinquanta anys que estan al club i n'hi havia 90. Són molts. Em vaig quedar de pedra. Aquesta gent sap què és realment la militància gironina.
Però hi ha d'haver relleu generacional també?
I n'hi ha, el que nosaltres volem és també implicació en la filosofia i les activitats i finalment en la direcció de l'entitat. Que la gent que un dia arribi a dirigir el club hagi mamat l'entitat, que l'adapti en el temps però que sàpiga d'on venim.
El 2017 hi ha eleccions. S'hi tornarà a presentar?
En la junta tenim plans i projectes que no hem pogut executar per culpa de la crisi i d'altres de nous i la nostra intenció és continuar la feina durant sis anys més.
I el 2019 tocarà celebrar el centenari. Ja hi han pensat?
És una data simbòlica, certament. Farà 100 anys que estem a la ciutat i al país. Ja hi hem començat a treballar. Això no es pot improvisar en dos dies. Articularem un comitè impulsor perquè serà una celebració que durarà tot un any. El presidirà una persona amb implicació gironina en molts àmbits, el social, el cultural, l'esportiu i el polític.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona