Un altre Sant Jordi confessional. Carta oberta al president de la Generalitat

Sóc cristià, catòlic (per aquest ordre) i un dels fundadors d'una entitat anomenada Església Plural, que des de fa 15 anys procura donar veu i visibilitat al sector dels catòlics catalans d'una sensibilitat eclesial més oberta. En el vocabulari més popular, un grup de laics i laiques “progres” de l'Església catalana, potser un dels més representatius. Dels objectius de la nostra entitat, un d'ells és col·laborar a que la societat valori el fet religiós i espiritual com a quelcom positiu per al desenvolupament integral de les persones i pel progrés humà en el seu conjunt. Pensem que una de les maneres de portar-ho a terme es establir un marc de laïcitat on les tradicions religioses i espirituals i les conviccions col·laborin, en pla d'igualtat, amb la resta d'agents polítics i ciutadans, en la construcció d'un país més humà, just i solidari, en definitiva, creiem que l'única manera que la societat valorarà les aportacions de la religió i les creences -i podrem acabar amb molts tòpics antireligiosos que promouen l'exclusió del fet religiós de l'esfera pública- serà quan aquestes es presentin sense cap pretensió de control, de preeminència o de superioritat moral, i esdevinguin servidores dels homes i dones del nostre país.

Acabar amb aquests tòpics antireligiosos és molt complicat quan la nostra societat té encara molt recent un període històric marcat pel nacionalcatolicisme i on, actualment encara, una part de la jerarquia catòlica pressiona per no perdre les seves quotes de poder i influència sobre els afers polítics, socials i morals que afecten al conjunt de la ciutadania.

Portem anys demanant que a la diada de Sant Jordi se l'alliberi de la càrrega confessional que representa el fet que els actes institucionals comencin amb una missa i la benedicció de les roses per part de la jerarquia catòlica de Barcelona. No tindríem res a dir si aquesta missa l'organitzés l'arquebisbat de Barcelona en una església i hi convidés les autoritats del país i de la ciutat, però, com a cristians i com a ciutadans, considerem inadmissible que sigui un acte convocat per la Generalitat i portat a terme en les seves dependències, la casa de tothom. En canvi ens semblaria molt oportú que en el marc de la Diada de Sant Jordi, el fet religiós tingués una presència específica en forma d'acte interreligiós que aplegués a catalans i catalanes de diverses procedències i diferents conviccions i tradicions religioses en un esdeveniment que fes palès el compromís de servei al país, la seva cultura i les seves tradicions.

Aquest suggeriment l'hem fet a tots els governs de CiU i als dels dos tripartits sense cap èxit. Enguany pensàvem que no seria necessari demanar-ho perquè crèiem que el govern de Junts pel Si, compromès en preparar el país per assolir la independència i crear un Estat modern i igualitari, tindria clar que no es poden fer actes institucionals de caire confessional i hauria encetat un nou format de celebració. Dissortadament no ha estat així.

President, sou cristià i altres membres del vostre gabinet també, i crec que ens pertoca especialment als cristians fer els gestos que ajudin que la societat canviï la seva mirada sobre el fet religiós i el seu paper social. Confio que en el futur trobareu la manera com conciliar la tradició amb noves formes de celebració que respecti la laïcitat i a la vegada ajudi a visualitzar el sentiment religiós plural i divers d'una gran part de la ciutadania.

Cap més Sant Jordi confessional, si-us-plau.