Societat
Trencant el silenci del dol migratori
Expressar el dolor que suposa deixar la família, la cultura o la llengua a milers de quilòmetres és clau per superar el trauma d'haver emigrat
Entitats com ara Mancomunitat La Plana ofereixen suport en aquest aspecte
Frustració, ràbia, tristesa i fins i tot insomni formen part dels símptomes característics del dol migratori, un procés que afecta moltes de les persones que han hagut de deixar enrere família i país per buscar-se la vida en llocs com per exemple Osona. Aquesta afectació sovint es viu en silenci, un fet que impedeix conèixer casos de gent que també ha passat pel mateix procés i finalment ho ha superat. És per aquest motiu que fa uns anys, des d'entitats com ara Mancomunitat La Plana i també l'Ajuntament de Vic s'organitzen tallers d'acompanyament al dol migratori: “Tendeixen a amagar aquest dol, però quan vénen al taller i veuen que hi ha més gent que pateix el mateix que ells, s'obren i tenen moltes ganes de compartir experiències i rebre consells”, explica Keily Valladares, monitora de les darreres sessions que s'han fet a Tona. Valladares també va passar per aquest procés quan va arribar a Catalunya, i aquest fet és clau per generar empatia durant el taller: “A vegades coincideix gent que fa molts anys que és aquí amb d'altres que fa poc que han arribat. Els que ja han superat el dol ho expliquen amb orgull i donen consells, i els nous agraeixen el suport.”
Un dol permanent
Segons el psiquiatre José Achotegui, el dol migratori està format per set tipus diferents: “El dol per la família apareix en tots els casos. És el que costa més de superar i, de fet, sempre trobaran a faltar familiars que es van quedar al país d'origen”, explica Valladares, que hi afegeix que la crisi també ha potenciat recaigudes: “L'objectiu pel qual emigres és clau, i si no l'assoleixes és molt dur”, conclou.
