Societat
Un estudi ple de records
L'Ajuntament de Porqueres va fer ahir una visita guiada pel taller de l'artista Carles Fontserè amb motiu del centenari del seu naixement
Es poden veure els diferents espais de treball i la memòria del seu periple vital
Una quarantena de persones, entre veïns del poble, curiosos, col·laboradors i amics, van participar ahir en la visita guiada per l'estudi de Carles Fontserè (Barcelona, 1916-Girona, 2007), a Can Montguix, organitzada per l'Ajuntament de Porqueres amb motiu del centenari del seu naixement. Una oportunitat única per conèixer no només el lloc de treball del polifacètic artista, sinó també per endinsar-se en el seu món personal, ple, encara, de records del seu periple vital. Montse Puigvert, la persona que va mecanografiar les memòries de Fontserè en els seus darrers anys de vida, es va convertir ahir, tal com ella mateixa va dir, en una guia circumstancial. Abans d'accedir a la cambra principal de l'estudi, va fer un breu repàs de la biografia del conegut cartellista, escenògraf, fotògraf i memorialista català i de la seva obra.
Segons va indicar, van escollir aquest indret de Porqueres perquè a més de bonic era equidistant de Barcelona i la frontera amb França, “per fugir-hi corrents, si calia”. Fontserè va delimitar clarament els usos dels dos edificis: Can Tista, per viure-hi, i Montguix, per treballar. Amb tot, Puigvert no va ser l'única que va aportar informació sobre la vida de Fontserè. Entre els visitants, hi havia un dels paletes que van fer les obres de reconstrucció de les cases de Can Tista i Montguix, que abans que hi anés a viure la parella estaven en mol mal estat. I va relatar com d'especial era la personalitat de l'artista –es va fer construir una segona terrassa des d'on poder contemplar el mar– i les mil i una històries que li explicava dels seus viatges i experiències. “Amb el seu treball, era molt perfeccionista, meticulós, ordenat i pulcre”, van coincidir a destacar diversos col·laboradors i amics. D'aquí ve, per exemple, que Fontseré volgués escriure, personalment i amb una màquina antiga, les seves memòries. En el moment d'entrar a l'estudi, tots els ulls dels curiosos se'n van anar cap a un mateix objectiu: un conegut cartell de la FAI de grans dimensions col·locat al bell mig de l'estança. I després d'admirar aquest símbol anarquista, es podia fer un recorregut pels preuats, i cuidats, racons de la casa, com ara un espai que havia estat el cosidor de la seva dona, Terry Broch, i que ell va acabar convertint en un lloc per pintar. En un extrem de l'immoble, el laboratori fotogràfic de Fontserè, el lloc per excel·lència d'inspiració i de treball de l'autor d'on la Generalitat –propietària del patrimoni de l'artista– ja s'ha emportat més de 50.000 negatius per digitalitzar-los i posar-los a l'abast del públic. A l'estudi s'acumulen centenars d'objectes: un munt de llibres perfectament distribuïts per les lleixes; a les parets, pintures de Cadaqués, del Central Park de Nova York i també un autoretrat, i a sobre dels mobles, fotografies, entranyables, d'ell amb la seva dona i de la seva dona amb Salvador Dalí i escultures de fusta del pare de la Terry, Joan Broch. “Creiem que la casa i el taller són patrimoni del poble i no volem que es perdi; d'aquí ha sorgit la idea de les visites”, va explicar la regidora de Cultura de Porqueres, Elisa Teixidor.