Degoteig de refugiats de Síria i Eritrea a Catalunya

Tant la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) com la Creu Roja van explicar ahir que es responsabilitzen de l'acollida i la integració de les primeres famílies refugiades que arriben a Catalunya en el marc dels acords de reubicació de la Unió Europea (UE) i en van donar els mínims detalls. Les dues entitats van demanar poder treballar amb tranquil·litat, tot i que ahir mateix al migdia els mitjans van ser convocats a l'aeroport de Barajas, a Madrid, i van poder fotografiar i agafar imatges dels vint refugiats rebuts pel secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez. “A Catalunya no farem cap Benvingut Míster Marschall. Són persones i es mereixen viure amb intimitat”, va explicar al directora de CCAR, Estel·la Pareja.

Després de mesos de promeses incomplertes –el govern de Rajoy s'havia compromès ja fa un any a acollir 4.000 refugiats–, ahir en van aterrar vint a Madrid i la previsió és que avui ho facin 27 més. Fins aquesta setmana, l'única contribució de l'Estat en la reubicació d'aquestes persones que fugen dels conflictes bèl·lics eren els divuit (17 eritreus i un sirià) que van arribar al novembre. Fonts del Ministeri de l'Inerior van indicar ahir que abans de finals de juny n'hi haurà 586.

Pareja va confirmar que dels vint refugiats d'ahir, deu s'instal·laran en pisos de la CCAR a l'àrea metropolitana de Barcelona. Són tres famílies d'origen sirià que venen de camps de refugiats de Grècia. “Hem de veure en quina situació psicològica arriben. No sabem com han hagut de viure durant el temps de fugida”, va indicar la directora de l'entitat. Es tracta de quatre menors, tres dones i tres homes.

Està previst que 27 refugiats més, en aquest cas procedents d'Itàlia, arribin avui a Madrid. El seu destí serà Guipuscoa, Madrid i Tarragona. De l'acollida i integració dels dotze d'origen eritreu que aniran a Tarragona se n'encarregarà la Creu Roja. El sistema d'acollida preveu una primera fase de sis mesos per treballar l'estabilitat emocional, la salut, el coneixement del país d'acollida i la llengua i també l'inici dels tràmits d'asil. Després es passa a una segona fase de més autonomia, tot i que segueixen comptant amb el suport tècnic d'ONG i amb una ajuda econòmica.

Per la seva banda, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va insistir ahir que Catalunya disposa ja avui de 882 pisos en uns quaranta municipis per acollir persones sol·licitants d'asil, dels quals 250 estan ocupants per refugiats que han arribat a Catalunya pels seus propis mitjans.