Demanen la pena de mort per a l'autor de la massacre de Charleston

Després de mesos de deliberació, el Departament de Justícia dels Estats Units va decidir demanar la pena de mort per a Dylann Roof, l'acusat de la massacre en una església afroamericana de la ciutat de Charleston, a Carolina del Sud. El jove, de 22 anys, ha de respondre a nou càrrecs d'assassinat –un per cada feligrès tirotejat–, tres intents d'homicidi i tinença d'armes, del que se l'acusa en l'àmbit estatal, a més de l'acusació de “crim d'odi”, impulsada per la fiscalia federal i que permetrà que l'administració Obama pugui demanar, de la mateixa manera que les autoritats de l'estat, la pena capital per a Roof.

Quan falten poc més de tres setmanes per al primer aniversari dels fets, la fiscal general dels EUA, Loretta Lynch, va anunciar la decisió després d'analitzar “rigorosament” tots els detalls del cas. “La naturalesa del suposat delicte i el dany causat ens obliguen a prendre aquesta decisió,” va dir en un comunicat. Roof, que en un primer moment s'ha declarat “no culpable,” serà jutjat a Carolina del Sud. Una cort federal només podria jutjar-lo en cas de “terrorisme”, una qualificació que l'FBI va descartar des del primer moment ja que no hi havia motius per creure que es tractés d'un “acte reivindicatiu”, sinó que va actuar seguint conviccions fermes. El jove, definit pels qui el coneixien com a tímid i reservat, havia publicat a les xarxes socials que els negres s'estaven “apoderant” dels EUA.

Les lleis de Carolina del Sud estableixen la possibilitat de pena de mort, i les autoritats de l'estat ja van anunciar fa temps que demanaran el càstig capital en l'inici del judici, programat com a molt aviat pel gener del 2017. La governadora de l'Estat, la republicana Nikki Haley, donarà suport a la sentència si Roof és declarat culpable.

Els fets a l'església metodista africana Emanuel de Charsleston, epicentre clau de la revolució antiesclavista de la ciutat, van ocórrer en un moment clau en el debat racial que des de fa un any i mig ha tornat a despertar als Estats Units, especialment per la violència dels cossos policials contra les minories. El perdó de la comunitat afroamericana va ser un símbol enmig d'una crisi social que encara perdura, i la descoberta que Roof defensava la bandera confederada de la guerra civil nord-americana com a icona de l'època esclavista, així com que mostrava simpatia per grups supremacistes blancs, va obligar a retirar-la dels edificis públics de Carolina del Sud on encara onejava.

Tot i que Obama sempre s'ha confessat“reticent” a demanar i a aplicar la pena de mort, el cas de Roof és el segon gran cas en el qual el govern la demana en una massacre recent. Les paraules expressades en el comunicat emès pel Departament de Justícia són calcades de les que fa un parell d'anys el llavors fiscal general nord-americà, Eric Holder, va pronunciar per anunciar la mateixa mesura contra el txetxè Dzhokhar Tsarnaev, coautor confés i penedit de l'explosió a la línia d'arribada de la marató de Boston del 2013, que va causar tres morts i 264 ferits. Aquell cop la demanda, una decisió sense precedents en el mandat d'Obama, va tenir èxit, i Tsarnaev va ser sentenciat a mort. El jove txetxè és ara en una presó de màxima seguretat a Colorado, en espera d'un procés d'apel·lacions per la condemna capital que es preveu llarg i costós per evitar la pena de mort.