Impuls unànime al ferrocarril
La Taula Estratègica del Corredor Mediterrani engega amb el suport de tot l'arc polític, econòmic i social
Catalunya reclama 21 actuacions prioritàries
A les portes d'una nova campanya electoral, Catalunya va voler fer ahir una demostració d'unitat i consens en la defensa d'un projecte amb l'etiqueta de país que, al marge de partidismes, tothom considera clau en el desenvolupament futur de l'economia catalana; el corredor ferroviari mediterrani.
Amb el lideratge del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, representants de tots els partits de l'arc parlamentari, de les quatre diputacions, del món de l'empresa, dels sindicats i de les universitats es van citar al Palau de Pedralbes per posar en marxa la Taula Estratègia del Corredor Mediterrani, que té com a objectiu fer pressió per l'impuls d'aquesta infraestructura.
La iniciativa parteix de la constatació que Catalunya viu atrapada entre dos colls d'ampolla del projecte, un al sud de Tarragona i un altre al nord de Girona, al tram transfronterer, i que sense la pressió dels territoris afectats l'obra no avançarà al ritme que l'economia demana.
Un dels primers propòsits de la taula és el d'ampliar aquest front comú aconseguit a Catalunya i sumar voluntats amb altres territoris de l'Estat. És per això que abans de les vacances d'estiu es durà a terme una reunió a València entre els representants de la taula catalana i un organisme similar creat amb el mateix propòsit pel govern de la Generalitat Valenciana.
“A València ens hi desplaçarem amb tren per exemplificar la nostra demanda i reivindicar que entre Tarragona i l'Ebre encara hi ha 45 quilòmetres que són de via única”, va explicar el president Puigdemont, que va deixar clar l'objectiu de la iniciativa: “Volem que el govern d'Espanya escolti la veu de la societat, que reclama un compromís clar amb l'execució de les obres i sense demora.”
Prioritats
La taula va iniciar els seus treballs amb un document on analitza les virtuts del corredor mediterrani i també detalla les necessitats que en forma d'obra s'haurien de portar a terme amb la màxima urgència. Concretament, es detallen fins a 21 actuacions prioritàries que afecten tant l'àmbit de mercaderies com el de passatgers.
A partir d'ara, la taula continuarà la seva feina per donar contingut a sis plans estratègics que s'han marcat i que es desenvoluparan a través de quatre grups de treball, segons va detallar el conseller de Territori, Josep Rull. El primer d'aquests grups econòmics estudiarà l'estratègia econòmica; el segon es dedicarà a la infraestructura en si; el tercer treballarà el tema de la gestió futura pel que fa al transport de mercaderies i logística, i el quart grup actuarà en l'àmbit institucional.
A més de la proposta concreta d'obres, des de Catalunya es va llençar ahir també una proposta que té l'objectiu de racionalitzar l'organització dels treballs amb la creació de la figura d'un gestor únic del projecte que sigui l'interlocutor amb els territoris i els govern de l'Estat. Es tracta de posar en funcionament una figura que ja es va fer servir amb èxit quan es van dur a terme les obres de la nova terminal de l'aeroport del Prat o el canal Segarra-Garrigues. La figura del gestor únic no només té l'aval polític sinó també tècnic, tal com va defensar Joaquim Llansó, representat de la Cambra de Contractistes i de Foment del Treball.
La reunió d'ahir es va produir l'endemà que des del Tribunal de Comptes Europeu es llegís la cartilla als governs de l'Estat espanyol i francès pel retard acumulat en l'execució del projecte. Aquest fet va donar ales a Puigdemont per apuntar que “el nou govern d'Espanya que surti de les eleccions del 26 de juny ha de tenir el tema del corredor mediterrani com una de les principals prioritats”. El president va advertir que no es compliran les previsions que al 2020 el tram transfronterer entre els estats francès i espanyol ha de registrar el pas de 20.000 trens de mercaderies. “Estem parlant de pèrdua d'oportunitats pel teixit econòmic, o de llocs de treball que no es creen”, va advertir el president de la Generalitat.
Tot i aplaudir la iniciativa del govern d'impulsar la taula, la imminència de la campanya electoral va dur els diversos partits polítics que van participar en la trobada a marcar perfil propi. El primer va ser el president del grup del PP al Parlament, Xavier García Albiol, que va retreure a Carles Puigdemont que no s'hagués convidat el Ministeri de Foment, “que és l'administració responsable de les infraestructures”. Les paraules del líder popular van ser replicades pel conseller de Treball, d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, que va assegurar que si el Ministeri de Foment hagués fet la seva feina la taula no s'hauria constituït mai.
Connexió, desconnexió
Per la seva part, la representant de Ciutadans, Inés Arrimadas, i el del PSC, Miquel Iceta, van coincidir a donar valor a la idea de “connexió” entre les diverses xarxes ferroviàries que porta implícit el projecte del corredor mediterrani, enfront dels plans de “desconnexió” del procés independentista. “La millor manera que el corredor no tiri endavant és reclamar la independència”, va dir Arrimadas, mentre que Miquel Iceta va mostrar la seva satisfacció pel fet que “ara es dediquin més esforços a les connexions que no pas a les desconnexions”.
Iceta va interpel·lar també el govern espanyol instant-lo a prioritzar aquesta obra. Parafrasejant Martí Pol, el líder del PSC va assegurar que “no és cert que tot estigui per fer i que tot sigui possible. Espanya ha prioritzat aquesta obra davant d'altres projectes”.
Des de Junts pel Sí, Germà Bel va reclamar el corredor com a exemple del criteri que ha de guiar l'obra pública: “Hem de fer les infraestructures que necessitem, no aquelles que no tenim i voldríem tenir.” Al seu torn, el rector de la UB, Dídac Ramírez, va explicar que el mapa del corredor mediterrani coincideix amb el de la innovació. “És indispensable tirar endavant aquesta obra per no quedar-ne al marge”, va dir.
3.000 quilòmetres d'infraestructura, fins a la frontera ucraïnesa
El corredor mediterrani és un projecte d'infraestructura d'abast europeu, que va rebre l'impuls de la Comissió Europea el 2011 amb la seva aprovació i un compromís inversor de 24 bilions d'euros fins a l'any 2020. Es tracta d'una autopista ferroviària per afavorir el trànsit de mercaderies entre el sud de la península ibèrica, a Cadis, fins a la frontera entre Hongria i Ucraïna, a través de més de 3.000 quilòmetres que ressegueixen en bona part l'arc mediterrani.
Posar en solfa aquesta infraestructura ha de permetre incrementar el volum d'entrada de mercaderies provinents de l'Àsia als ports mediterranis, que ara només capten un 25% del volum d'aquest negoci, en detriment dels ports atlàntics.
En l'àmbit concret de Catalunya, el corredor ferroviari ha de permetre invertir la tendència dels fluxos de transport de mercaderies, absolutament decantat a favor dels camions.
Hi ha un benefici afegit a l'econòmic i és el de la reducció d'emissions contaminants que generen el trànsit de mercaderies per carretera i també el trànsit de vaixells que, provinents del canal de Suez, travessen el pas de l'estret de Gibraltar per dirigir-se als ports de França, Holanda, Bèlgica i Alemanya.
