Història
Memòria de la vida a la fàbrica tèxtil
Un nou projecte vol recuperar la història recent de la Pobla de Claramunt a través del testimoni dels veïns
El primer objectiu és la fàbrica de Cal Vich, que produïa uns populars protectors de mitges
No es permetia parlara la fàbrica. Sí que s'hi podia cantar, fins que s'hi va instal·lar un fil musical
La fàbrica tèxtil de Cal Vich va tornar a la vida durant un dia gràcies a un nou projecte que vol recuperar la memòria col·lectiva de la Pobla de Claramunt. La indústria va estar en funcionament entre el 1902 i el 1975, i pràcticament tots els veïns tenen relació amb algú que hi va treballar.
En un acte públic moderat per l'antropòleg Jep Rabell, van explicar les seves vivències a la fàbrica sis extreballadors, a qui se'n van afegir d'altres que seguien la sessió com a públic al Teatre Jardí del municipi.
Tot i la varietat de producció tèxtil, el producte més característic que va sortir de Cal Vich van ser els Pikys, uns protectors de mitges que va patentar l'empresa i que van portar el nom de la Pobla de Claramunt arreu de l'Estat durant dècades.
De l'escola a la fàbrica
Tot i el bon humor amb què tothom recordava els seus dies a la fàbrica, alguns testimonis no amagaven la duresa de la feina. Teresa Marcual recordava que els infants del poble “tal com sortien de l'escola, hi anaven a treballar”, amb 14 o 15 anys. I la primera feina que s'acostumava a fer a la fàbrica era la coneguda com “fer de nano”, el que Marcual resumia en l'expressió “fer de bèstia de càrrega”. Montserrat Ulldemolins hi afegia que els tocava “anar amb sacs a recollir el que els havia caigut a les teixidores”. Precisament, aquestes obreres eren les que més patien, segons van relatar els extreballadors, perquè el trencament accidental d'agulles podia arribar a ser castigat amb dies sense feina ni sou. La jornada laboral, d'unes 10 hores diàries, va reduir-se a 8 després d'una vaga a principis dels anys trenta.
Els primers sous –setmanals i en sobre– que recordaven les obreres més grans es corresponien amb la duresa de la postguerra i, com deia Teresa Marcual, “no arribava ni per pagar una barra de pa d'estraperlo”.
La disciplina laboral a la fàbrica no permetia parlar, però sí cantar. Fins que s'hi va instal·lar un fil musical “que només tenia una o dues cançons”, rememorava una de les extreballadores. Fins a l'arribada de la tecnologia, algunes treballadores utilitzaven la cançó com a estratègia per irritar els encarregats. Un dels que va passar per Cal Vich va ser Antonio Esteve, que després crearia a Igualada l'empresa Esteve Aguilera amb què la desapareguda Sita Murt va conquerir botigues i passarel·les.
Segons van explicar des del públic, la mateixa àvia del moderador cantava davant de l'encarregat una tonada sobre una processó “amb quatre putes i un cabró”. Aquesta i altres intervencions del públic van afegir detalls a les experiències viscudes a la fàbrica, avui abandonada, que hi ha a l'avinguda Catalunya del municipi.
La primera sessió d'aquest Portal de la Memòria es va enregistrar en vídeo i ja s'han anat recopilant altres documents i fotografies aportats pels veïns, que permetran completar aquest capítol de la història recent de la Pobla de Claramunt.
El projecte Portal de la Memòria és una iniciativa del grup municipal Participa #volemunapoblamillor –grup d'ERC a l'oposició– organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt.
