societat
aniversari
Vic recorda i no oblida
En un acte organitzat conjuntament per l'Ajuntament i l'Acvot, la capital d'Osona commemora els 25 anys de l'atemptat d'ETA
Puigdemont remarca que les víctimes “no ploraran mai més soles” després de molt patiment
Vic ha viscut una última setmana marcada pel macabre aniversari de l'atemptat d'ETA a Vic. El 29 de maig del 1991, la banda terrorista va fer explotar un cotxe bomba a la caserna que la Guàrdia Civil tenia a
la capital d'Osona i va provocar deu morts, cinc dels quals eren menors. El dia central d'aquesta commemoració es va viure ahir en el mateix escenari dels fets, on es va fer un homenatge a les víctimes, organitzat conjuntament –a diferència del vintè aniversari– per l'Ajuntament de Vic i l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (Acvot). En l'acte, va quedar ben clar que el record d'aquella terrorífica tarda continua ben present en la memòria dels vigatans –ahir van ser prop d'un miler–, i que, tot i que en el darrer quart de segle potser se n'ha parlat poc, ningú oblida el que va passar: “Tothom recorda amb nitidesa què feia aquella tarda. Va ser molt gros i desconcertant. Encara avui no tenim resposta a moltes preguntes, però Vic va rebre un atac frontal i violent, i no ho oblidarem mai”, va remarcar l'alcaldessa del municipi, Anna Erra. Des de l'Acvot, el seu president, José Vargas, va posar èmfasi en la tristesa del record i va agrair que la majoria de les víctimes de l'atemptat de Vic, “i també del d'Hipercor”, assistissin a l'homenatge. Vargas, que va estar acompanyat per familiars d'altres víctimes d'ETA, com Mari Mar Blanco, germana de Miguel Ángel Blanco, i el germà i el pare de Santos Santamaría, es va mostrar molest per la recent visita d'Otegi al Parlament: “S'ha rebut un representant dels terroristes.
A molts dels que parlen, els recomanaria llegir i saber què va passar en la història del nostre país.”
Cicatritzant a poc a poc
Els discursos més emotius van ser el del ministre de l'Interior del govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, i el del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El ministre va recordar la imatge del Guàrdia Civil José Gálvez Barragán –ahir també present en l'acte–, que s'ha convertit en tota una icona de l'horror d'aquell dia: “El vam veure sortir amb serenor d'entre la runa, però amb la cara plena de sang i amb una nena ferida als braços. Els terroristes van atemptar en un lloc de treball, però també en un espai de vida com era la caserna de Vic”, va assenyalar Fernández Díaz, i hi va afegir que les famílies de les víctimes no demanen homenatges per rancor o venjança, “sinó per recordar els seus estimats”, en una clara referència a la dificultat política que hi ha hagut històricament per poder recordar l'atemptat a la capital d'Osona.
Pel que fa al president Puigdemont, el seu discurs va ser ferm i clar en contra de la barbàrie i va voler acompanyar en el dolor les famílies que han patit el cop d'un atemptat: “El crim de Vic, per les edats, la biografia i les esperances de les seves víctimes, no ens l'esborrarà mai cap treva, desarmament o dissolució”, va dir. Puigdemont va acabar la seva intervenció en l'homenatge amb unes paraules molt sentides: “Vull fer una abraçada als familiars de les víctimes i dir-los que als seus estimats no els ploraran mai més sols.”