El secret de Can Batlló

Faltaven cinc dies per al dia D quan els veïns van rebre una trucada del grup Gaudir, la immobiliària propietària de l'espai. “Llavors vam saber que havíem guanyat”, diu Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants i un dels impulsors del somni fet realitat que va suposar l'autogestió de Can Batlló. El dia D era l'11 de juny del 2011, la data en què els veïns havien decidit que, si encara no els havien cedit les claus, ocuparien d'aquest antic recinte fabril de la Bordeta que feia 35 anys que demanaven que es recuperés per al barri. Al final, l'entrada a la nau principal del denominat Bloc 11 va ser amb claus. Ahir va fer cinc anys d'aquell èxit que no ha deixat de ser-ho.

La reivindicació, cursa de fons, havia cristal·litzat el 2006 en un projecte urbanístic amb cara i ulls. Però, tres anys després, encara no s'havia fet res, i els veïns van iniciar el compte enrere per assumir ells mateixos l'arranjament del recinte. Un compte enrere que es va anar tensant. De manera que, la primavera del 2011, les entitats ja estaven “en assemblea permanent”. “Fins i tot ens vam plantejar demanar ajuda a la gent del 15-M”, recorda Domingo. Al final, va arribar la trucada i va començar una negociació contra rellotge. El conveni s'havia de fer a tres bandes: la propietat cedia l'espai a l'Ajuntament, i l'Ajuntament el cedia a les entitats veïnals, que van rebutjar dos redactats del contracte i van fer una contraproposta que va ser acceptada. Això va ser dijous, i divendres rebien les claus. “Com que no va fer falta ocupar, al final va faltar èpica”, ironitza Domingo.

El primer projecte va ser la biblioteca. N'hi havia que ja feia mesos que acumulaven llibres a casa per nodrir-la. La Montse, ara jubilada, va començar a col·laborar-hi aquell setembre, i encara hi és. “Al principi era només un raconet amb llibres”, recorda. Avui tenen més de 15.000 volums catalogats, i molts altres que encara no han pogut indexar, explica la Núria, una de les tres bibliotecàries que formen part de la vintena llarga de voluntaris que integren la comissió que gestiona la biblioteca.

De comissions, n'hi ha una trentena, una per a cadascun dels espais o activitats de Can Batlló. Es reuneixen un cop al mes, i també l'assemblea general del recinte. Però hi ha una coordinadora, en què participa una persona per comissió, que es troba amb periodicitat setmanal, per poder gestionar el dia a dia, precisa Francesc, jubilat i membre de
la comissió d'infraestructures.

Que la fórmula d'autogestió de Can Batlló és un model d'èxit es constata amb les celebracions amb motiu del cinquè aniversari, i amb les felicitacions que va rebent Domingo cada poques passes durant la passejada pel recinte. També amb les visites de gent d'arreu que s'interessa per aquest insòlit laboratori d'iniciatives fruit de l'associacionisme, l'autogestió i la perseverança. “Ve gent de Mèxic, Colòmbia, Itàlia, Alemanya... Hi ha qui està fent la tesi doctoral sobre nosaltres”, explica l'històric líder veïnal. El creixement del projecte és sostingut. Si es va començar amb aquell primer espai on es van condicionar la biblioteca, el bar –que exerceix de punt de trobada– i un auditori, els veïns han anat aconseguint la cessió de més i més naus. A Can Batlló hi ha ara un rocòdrom, una fusteria, una impremta, dues pistes esportives, horts urbans, un taller que assumeix les tasques infraestructurals, un centre de documentació, un espai de circ, un d'infantil i fins i tot un taller de cervesa artesana. No hi falta ni un pipicà de grans dimensions. “Van venir uns veïns a proposar-ho i els vam dir que endavant, que ens diguessin què els calia per fer-ho, que bàsicament era fusta i sorra. Crec que hi vam aportar també 40 o 50 euros”, diu Domingo.

L'Ajuntament paga els serveis, assumeix el manteniment del recinte i aporta una brigada de Barcelona Activa que executa des de petites reparacions fins a les obres necessàries per anar fent realitat els projectes que impulsen els veïns. La principal font d'ingressos propis és el bar, tot i que la fusteria i la fàbrica
de cervesa també fan aportacions.

Ahir hi havia visites guiades per tots els espais i una estrena: la de la nau 69, adjacent a la primera que es va obrir i que ofereix una exposició sobre les obres que s'hi estan fent per arranjar-la com a sala polivalent i menjador social. Com sempre, amb un projecte propi, concebut per dues arquitectes voluntàries i executat pels mateixos veïns i la brigada municipal. Els projectes no paren mai. Diu Domingo que ja tenen el vistiplau de l'Ajuntament per instal·lar un ascensor a la nau principal, i el consistori preveu començar després de l'estiu l'enderroc d'un bloc del qual es conservaran les parets per preservar l'estructura del carrer principal de Can Batlló, i on s'arranjarà una zona verda. “El nostre secret és que hem debatut molt, però sense deixar mai de treballar”, diu Domingo.