Economia
Deu dels vint municipis més rics pertanyen al Maresme
Cap altra comarca té tantes poblacions en aquesta classificació de les rendes per habitant més altes de Catalunya
En total, fins a catorze localitats maresmenques registren ingressos anuals superiors a la mitjana del país
Deu de les vint poblacions més riques de Catalunya pertanyen al Maresme. Es tracta, en aquest ordre, de Tiana, Cabrils, Teià, Montgat, Alella, Vilassar de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, el Masnou i Vilassar de Dalt. Totes, a més, superen àmpliament la mitjana de renda familiar bruta catalana, que és de 16.200 euros anuals.
En el cas de Tiana, que és el municipi de la comarca més adinerat –i el quart de tot el país–, la renda per persona és de 19.700 euros, més de 3.000 més que la mitjana. Pel que fa a Vilassar de Dalt, que ocupa el 19è lloc de la classificació, la xifra d'ingressos bruts anuals és de 17.900 euros, prop de 2.000 més del que tenen la majoria de catalans.
Cap altra comarca té tants municipis en aquest rànquing dels 20 primers, segons les dades de l'Idescat. En aquesta línia, la resta de poblacions privilegiades en aquesta classificació pertanyen al Vallès Occidental (3), el Baix Llobregat (6) i el Barcelonès –més concretament, la ciutat de Barcelona. Tot i això, és un municipi vallesà, Sant Cugat del Vallès, el que segueix sent el més ric del país, amb una renda bruta de 20.500 euros per habitant.
Per sobre de la mitjana
A més, hi ha diverses poblacions més del Maresme que registren una renda familiar superior a la mitjana catalana. És el cas de Sant Andreu de Llavaneres, que ocupa la 32a posició en riquesa, amb una quantitat d'ingressos per veí de mitjana de 17.300 euros. A escassos llocs per sota apareix Premià de Mar (38), que registra una renda bruta per habitant de 17.000 euros.
També superen la mitjana catalana, tot i que en aquest cas per la mínima, els municipis de Sant Pol de Mar i Dosrius. A la primera població (47a posició), la renda arriba fins als 16.600 euros de mitjana. I a Dosrius (52), els ingressos anuals per habitant són de 16.500 euros, 300 més que la majoria de catalans.
La resta de municipis de la comarca es troben a la part baixa de la classificació de l'Idescat, que engloba els 213 municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca. Així, Argentona (15.700 euros) i Arenys de Munt (15.400) se situen als llocs 97 i 107, respectivament, seguits a poca distància per Canet de Mar (15.200) i Arenys de Mar (15.100). Molt lluny d'aquestes rendes apareix Mataró (14.500), que ocupa la 136a posició. Tanquen la llista Palafolls (14.300), Malgrat de Mar (14.100), Tordera (13.900), Calella (13.700) i Pineda de Mar (13.300), on els veïns ingressen 3.000 euros menys que la mitjana catalana.
Respecte del darrer estudi fet per l'Idescat, les rendes mitjanes a la comarca s'han reduït un 2,5%, un percentatge molt superior al registrat en el global de Catalunya, que ha estat del 0,6%.
Deu de les vint poblacions més riques de Catalunya pertanyen al Maresme. Es tracta, en aquest ordre, de Tiana, Cabrils, Teià, Montgat, Alella, Vilassar de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, el Masnou i Vilassar de Dalt. Totes, a més, superen àmpliament la mitjana de renda familiar bruta catalana, que és de 16.200 euros anuals.
En el cas de Tiana, que és el municipi de la comarca més adinerat –i el quart de tot el país–, la renda per persona és de 19.700 euros, més de 3.000 més que la mitjana. Pel que fa a Vilassar de Dalt, que ocupa el 19è lloc de la classificació, la xifra d'ingressos bruts anuals és de 17.900 euros, prop de 2.000 més del que tenen la majoria de catalans.
Cap altra comarca té tants municipis en aquest rànquing dels 20 primers, segons les dades de l'Idescat. En aquesta línia, la resta de poblacions privilegiades en aquesta classificació pertanyen al Vallès Occidental (3), el Baix Llobregat (6) i el Barcelonès –més concretament, la ciutat de Barcelona. Tot i això, és un municipi vallesà, Sant Cugat del Vallès, el que segueix sent el més ric del país, amb una renda bruta de 20.500 euros per habitant.
Per sobre de la mitjana
A més, hi ha diverses poblacions més del Maresme que registren una renda familiar superior a la mitjana catalana. És el cas de Sant Andreu de Llavaneres, que ocupa la 32a posició en riquesa, amb una quantitat d'ingressos per veí de mitjana de 17.300 euros. A escassos llocs per sota apareix Premià de Mar (38), que registra una renda bruta per habitant de 17.000 euros.
També superen la mitjana catalana, tot i que en aquest cas per la mínima, els municipis de Sant Pol de Mar i Dosrius. A la primera població (47a posició), la renda arriba fins als 16.600 euros de mitjana. I a Dosrius (52), els ingressos anuals per habitant són de 16.500 euros, 300 més que la majoria de catalans.
La resta de municipis de la comarca es troben a la part baixa de la classificació de l'Idescat, que engloba els 213 municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca. Així, Argentona (15.700 euros) i Arenys de Munt (15.400) se situen als llocs 97 i 107, respectivament, seguits a poca distància per Canet de Mar (15.200) i Arenys de Mar (15.100). Molt lluny d'aquestes rendes apareix Mataró (14.500), que ocupa la 136a posició. Tanquen la llista Palafolls (14.300), Malgrat de Mar (14.100), Tordera (13.900), Calella (13.700) i Pineda de Mar (13.300), on els veïns ingressen 3.000 euros menys que la mitjana catalana.
Respecte del darrer estudi fet per l'Idescat, les rendes mitjanes a la comarca s'han reduït un 2,5%, un percentatge molt superior al registrat en el global de Catalunya, que ha estat del 0,6%.
LES XIFRES
Assalariats a Guissona i Sant Cugat
La remuneració d'assalariats va representar el 59,2% del total de les rendes de les famílies catalanes. El Gironès va ser la comarca que va obtenir una remuneració d'assalariats més elevada respecte dels principals ingressos (63,4%), seguida del Tarragonès (62,7%) i el Baix Llobregat i l'Aran, totes dues amb un 61,6%.
En l'àmbit municipal, Guissona i Sant Cugat del Vallès van encapçalar la llista de municipis amb un percentatge més elevat d'ingressos procedents de la remuneració d'assalariats, superior al 70%. En canvi, pel que fa a l'excedent brut d'explotació, la Terra Alta destaca com la comarca on aquests ingressos són el principal recurs de les famílies, amb un 38,8%. El Pallars Sobirà i les Garrigues també tenen un percentatge elevat, amb un 32,6% i un 32,1%, respectivament, i superen de molt la mitjana catalana, que se situa en el 19,8%.
Finalment, hi ha set municipis on el pes de les prestacions socials sobre el total dels ingressos està per sobre del 30%: Cardona, la Sènia, Berga, Súria, Sallent, Deltebre i Badia del Vallès. A l'altre extrem, Sant Cugat del Vallès i Begues són els que tenen els percentatges més baixos.
La remuneració d'assalariats va representar el 59,2% del total de les rendes de les famílies catalanes. El Gironès va ser la comarca que va obtenir una remuneració d'assalariats més elevada respecte dels principals ingressos (63,4%), seguida del Tarragonès (62,7%) i el Baix Llobregat i l'Aran, totes dues amb un 61,6%.
En l'àmbit municipal, Guissona i Sant Cugat del Vallès van encapçalar la llista de municipis amb un percentatge més elevat d'ingressos procedents de la remuneració d'assalariats, superior al 70%. En canvi, pel que fa a l'excedent brut d'explotació, la Terra Alta destaca com la comarca on aquests ingressos són el principal recurs de les famílies, amb un 38,8%. El Pallars Sobirà i les Garrigues també tenen un percentatge elevat, amb un 32,6% i un 32,1%, respectivament, i superen de molt la mitjana catalana, que se situa en el 19,8%.
Finalment, hi ha set municipis on el pes de les prestacions socials sobre el total dels ingressos està per sobre del 30%: Cardona, la Sènia, Berga, Súria, Sallent, Deltebre i Badia del Vallès. A l'altre extrem, Sant Cugat del Vallès i Begues són els que tenen els percentatges més baixos.