Bruixes: dones de bosc

Temps d'estiu, de canvi d'estació, de solstici i de bruixes a Altafulla. Tot està a punt per a la xerrada que oferirà avui a la tarda el periodista especialitzat en antropologia Sebastià d'Arbó, que participa en l'edició d'enguany de Nit de Bruixes a la localitat amb una conferència en la qual aportarà alguns detalls significatius sobre les mal anomenades “bruixes”, que entre els segles XIV i XVIII van ser perseguides a Catalunya, com també va passar al conjunt d'Europa.

Però, què en sabem realment d'aquelles dones que van morir a causa dels seus coneixements? “Les dones que sovint eren acusades de bruixeria eren persones que coneixien molts dels secrets de les plantes i herbes del bosc i que sabien usar aquests recursos per guarir.” La veu de Sebastià d'Arbó a l'altra banda de l'aparell ressona amb la mateixa intensitat amb la qual ho fa durant els espais radiofònics que condueix sobre misteris i teràpies alternatives en diverses ràdios de caire nacional i, aquest cop, aprofita la seva capacitat pausada de comunicar per explicar-me els motius que van portar la societat medieval a propiciar judicis que van acabar amb la mort de moltes d'aquelles dones. “Un dels fets diferencials de les bruixes catalanes és el seu gran coneixement del bosc i de les seves plantes”, destaca D'Arbó amb certa vehemència, mentre afirma que la tradició de les bruixes d'Altafulla –grans coneixedores de l'univers dels amulets i dels talismans, segons el periodista-– “s'inscriu en aquesta manera de fer, ja que el clima i la Mediterrània doten els boscos propers a Altafulla de moltes plantes que s'usaran en els seus remeis”.

Però, les mal anomenades “bruixes” tenen cap relació amb el món de l'ocultisme o el més enllà, tal com sembla per la imatge estereotipada que ha arribat fins als nostres dies? “Eren dones que coneixien el món de les plantes, que sabien elaborar remeis i tenir cura de si mateixes”, D'Arbó, que no s'està de recordar que, sovint, aquest comportament va ser malinterpretat per les comunitats on vivien aquest tipus de dones, un fet que –mai millor dit– va atiar el foc per denunciar les seves accions i perseguir-les. “Sovint, les cases de les bruixes estaven situades en un dels extrems del poble i les dones que les habitaven usaven molt els camins per anar al bosc”, explica D'Arbó, que explica que aquest és el cas, per exemple, de les bruixes d'Altafulla, ja que la tradició diu que hi havia un camí que conduïa des de la seva casa fins al castell de Tamarit, una ruta que encara avui se'n diu “el camí de les bruixes”. D'Arbó explica que,a les comarques de Tarragona fins i tot van aparèixer persones encarregades professionalment de capturar les bruixes. Aquest és el cas de Joan Malet, un caçador de bruixes originari de Flix que durant el segle XVI va ser el responsable de la mort de moltes dones i que “va trobar la mort cremat, igual que moltes de les persones que perseguia”, destaca D'Arbó, que assegura que van ser molts els que erròniament van confondre els coneixements de les bruixes amb algun tipus de fetilleria. Per D'Arbó, la saviesa de les bruixes “s'està perdent” i és important explicar la seva tasca.