Romeva es proposa trencar l'“amnèsia de la transició”

El govern es proposa convertir la data del 18 de juliol, dia de l'Alzamiento Nacional, en el punt de partida de la commemoració del vuitantè aniversari de la Guerra Civil i en un punt d'inflexió en l'“amnèsia que va caracteritzar la transició i que avui encara sobrevola la societat”, segons ho va definir ahir el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva. En la presentació del projecte de commemoració dels 80 anys de l'inici de la Guerra Civil, Romeva va recordar que “els temes de la memòria” han estat “absents” durant molts anys i que ja és hora que es faci un “reconeixement de les víctimes” que faci “justícia” a les generacions passades, presents i futures.

L'executiu ha implicat en aquest projecte diverses entitats de memòria històrica, administracions locals, universitats i societat civil que duran a terme multitud d'exposicions itinerants, conferències, jornades i homenatges a diferents ciutats i països europeus.

El tret de sortida es farà el mateix 18 de juliol, al Palau de la Música, on s'hi farà un concert d'homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i un acte institucional que Romeva vol que es converteixi en un “gest massiu de memòria democràtica”. Més endavant es faran actes en llocs tan emblemàtics com la platja d'Argelers, el Camp de la Bota i els escenaris de la Batalla de l'Ebre. “El programa és obert i en construcció”, va explicar el conseller, que va assenyalar que tota la informació estarà disponible i actualitzada al web 80anysguerracivil.gencat.cat on tothom hi podrà fer aportacions.

Romeva va aprofitar la presentació del programa per recordar que “la guerra, com a concepte, encara és viva més enllà de les nostres fronteres” i que “hi ha gent que està patint com es patia aquí ara fa vuitanta anys”. “La millor manera” d'“ajudar a construir una societat de pau” és “retre memòria a les víctimes i ser solidaris amb els qui ho necessiten”, va dir el conseller.

Romeva es va comprometre a reparar el greuge que han patit les entitats de memòria històrica, “que van deixar de rebre subvencions i ara en rebran” i a “posar en les agendes la necessitat de fer justícia a un període [històric] i a una gent”. El conseller va citar com a accions de reparació la identificació genètica de les víctimes de la Guerra Civil, la reconstrucció del poble vell de Corbera d'Ebre, i la recuperació d'espais de la Batalla de l'Ebre.