Salut
Planta pionera a Borrassà per potabilitzar l'aigua
Una nova tecnologia de l'empresa Hydrokemós elimina la concentració de nitrats sense generar residus, aprofita tota l'aigua i és econòmica
Borrassà serà el primer municipi de Catalunya que utilitzarà una tecnologia pionera per potabilitzar l'aigua contaminada per nitrats que ha desenvolupat l'empresa osonenca Hydrokemós. La tècnica fa servir un sistema d'elèctrodes per transformar els nitrats en nitrogen i oxigen, “és econòmica” i sobretot “no genera salmorres ni residus” que després s'hagin d'enviar a l'abocador. La nova tecnologia ara també s'està testant a petita escala a la urbanització Tourist Club de Caldes de Malavella.
Borrassà, segons va explicar ahir el seu alcalde, Ferran Roquer, és un dels municipis gironins amb problemes d'abastament d'aigua per culpa de l'elevada presència de nitrats. “Qualsevol pou o captació d'aigua que fem, tard o d'hora estarà contaminada”, va afirmar. És per això que fa un any van iniciar al municipi una prova pilot impulsada per Dipsalut utilitzant aquesta tecnologia, que “s'ha testat amb èxit”, i ara entra en fase industrial.
Es construirà una planta potabilitzadora que s'aixecarà al costat del dipòsit municipal de Borrassà i que entrarà en funcionament el desembre d'aquest any. Per Roquer, aquesta nova planta “ha de millorar substancialment la qualitat de vida dels veïns del municipi, perquè ens permetrà ser autosuficients en aigua potable”.
Aquesta nova tècnica de l'empresa Hydrokemós, que té l'aval i el suport econòmic de la Unió Europea, es basa en un sistema d'elèctrodes, a través dels quals circula l'aigua contaminada, i que transforma els nitrats en gas. En concret en nitrogen i oxigen, que després s'envien a l'atmosfera. Segons la directora general d'Hydrokemós, Ruth Canicio, a diferència d'altres tractaments “aquest destrueix el cent per cent dels nitrats” i a més no genera residus. A més, la tecnologia també té avantatges econòmics, ja que, de mitjana, tractar un metre cúbic d'aigua té un cost d'uns 25 cèntims.
El cost de la construcció de la planta s'estima en uns 130.000 euros. D'aquests, un 30% els finançarà el Dipsalut i el 70% restant, la Unió Europea, que ha donat un ajut de 920.000 euros a Hydrokemós per traslladar la tecnologia a la fase industrial.
Tant Roquer com el president de Dipsalut, Josep M. Corominas. no han amagat, però, que cal que el sector agrícola i ramader s'impliqui més a l'hora d'evitar que els purins acabin contaminant les aigües.