“Camprodon no pot perdre la processó”

Perquè, paradoxalment, hem celebrat el trentè aniversari de la nostra processó, perquè, cada any, patim per sortir al carrer, ens costa trobar gent que s'hi impliqui. Cal tenir en compte que, anys enrere, vam haver de replantejar la processó, perquè hi havia massa gent que volia desfilar. Aquest no és el cas d'ara i, és clar, no pot ser que les comarques gironines perdin un esdeveniment de Setmana Santa com el nostre, i no pot ser que es deixi de fer l'acte més important que hi ha a l'any a Camprodon.

Movem cinc-centes persones. Camprodon és molt turístic i hi ha moltes persones de segona residència. La gent té molta feina, etc.

Hem anat fent coses durant els últims anys, com per exemple instal·lar rodes als passos per facilitar la feina als portadors. També hem renovat la junta de la comissió organitzadora.

Sobretot facilitem les coses als responsables de cada pas. Deixem diners perquè puguin reparar-los, uns diners que ens han de tornar quan poden. Intentem no posar impediments. No pot ser, per exemple, que un pas no pugui sortir al carrer, perquè se li ha podrit la base. A més, hem introduït alguna millora.

Feia temps que reclamàvem que els macers puguessin lluir les maces que el 1600 Felip IV va donar com a privilegi a Camprodon i, ara, després que l'Ajuntament i la Generalitat les han restaurat s'han pogut tornar a veure.

De la venda de loteria de Nadal i d'activitats.

És una barreja de cultura, religió, turisme... La majoria dels nou passos que tenim són de famílies o de veïnats, i els porten membres d'aquestes famílies i veïnats, el cant del Record i memòria que canta Josep Polí, la processó de les dones, que és el Via Crucis en què només participaven dones, l'Stabat mater que canta la coral de Camprodon, etc.