El vi empordanès guanya presència en els restaurants i fracassa en els supermercats
La restauració gironina el té cada cop més present perquè és un producte autòcton i ha millorat la qualitat
La Denominació d'Origen Empordà agrupa una quarantena de productors vitivinícoles de les comarques de l'Alt (35) i el Baix Empordà (7). Fa deu anys, la presència de vins d'aquest origen a les taules dels restaurants de la demarcació era ben simbòlica, fins i tot a l'Alt Empordà. Darrerament, però, la inèrcia ha canviat i ja té una presència important, encara que continua per sota d'altres DO més històriques i comercialment més potents com són les de la Rioja i el Penedès.
No hi ha cap estudi ni informe que quantifiqui la penetració dels vins empordanesos a les cartes dels restaurants gironins, ni a les superfícies comercials i només l'Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava n'ha elaborat un de més genèric anomenat Hàbits i actituds dels restauradors de la costa catalana envers els vins catalans. Abraça des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada i estableix en un 42% el percentatge de restaurants del litoral –se'n van enquestar 150– que ofereixen vins de la DO Empordà. Aquesta es troba en la cinquena posició d'un total de 23 de tot l'Estat espanyol, per darrere de la de Rioja, Penedès, Ribera del Duero i Priorat. Tenint en compte que a partir del Maresme la presència de vins empordanesos és molt escassa, es pot deduir que a la costa gironina practicament en tenen tots els restaurants. Una altra cosa, però, és el nombre de referències. En molts casos només es tenen dos o tres marques, que solen ser els dels productors més grans, com ara Peralada, Espelt i Empordàlia. Hi ha casos, però, de restaurants alt-empordanesos en què s'esdevé el contrari. Al Portal de la Gallarda de Castelló d'Empúries només ofereixen vins de la DO Empordà i el Mas Renart de Mollet de Peralada en vol tenir almenys un de cadascun dels 42 cellers. El Motel de Figueres és on la presència de vins autòctons és més majoritària ja que a la seva carta hi són gairebé tots els de la DO.
Els restauradors d'altres comarques gironines també es fan seus aquests vins i argumenten que es tracta de promocionar «les coses autòctones i de la terra». També reconeixen que en els darrers anys n'ha augmentat la qualitat i això li dóna força competitiva. Entre les crítiques, però, hi ha l'escassetat de promoció. Aquest és un dels reptes pendents, especialment a l'hora d'afrontar el «difícil mercat de Barcelona», tal com assenyalen els responsables de la DO Empordà. «A les comarques gironines hi ha molta fidelització amb els productes de casa, però Barcelona és el gran pulmó que estira o no les DO catalanes, i en aquest cas no estira. El consum de vins catalans a Barcelona és només del 28%», explica el president del Consell Regulador de la DO Empordà, Josep Blanch. I no es mostra massa optimista que es pugui canviar la tendència. «A Catalunya hi ha moltes coses, i el vi és una més. A la Rioja o a la Ribera del Duero tot gira al seu entorn, les ajudes de les administracions, el món empresarial i, per tant, es troben en una situació més avantatjosa», comenta.
1. Té vins de la Denominació d'Origen Empordà a la carta? 2. Per quins motius?
ENQUESTA A RESTAURANTS
La producció és un fre per ser a les grans superfícies
Els vins empordanesos són molt difícils de trobar a les grans superfícies de l'Alt Empordà, com ara Mercadona, Caprabo, Eroski, Intermarché, Esclat i Suma, on hi ha més vins d'altres denominacions catalanes, com per exemple del Penedès i d'Alella, i, sobretot, d'altres punts de l'Estat espanyol. que de la comarca. L'Intermarché és on hi ha més presència de la DO Empordà, amb sis marques de quatre productors –Empordàlia, Martí Fabra, Agrícola de Garriguella i Oliveda de Capmany–. També al centre comercial Spar situat a l'entrada de Llançà hi ha una bona representació de vins autòctons. Un cas a part, és el Wine Palace de Figueres, una gran superfície de vins, caves i licors, que en té de gairebé tots els cellers.
Des del Consell Regulador es considera que el mercat de les grans superfícies és molt complicat perquè la producció que té la DO és «limitada» per afrontar-lo amb garanties.