Tendència
L'expansió d'una moda
Caçant ‘pokémons'
El fenomen de l'aplicació Pokémon Go arrasa també a la capital del Baix Camp
Els Mossos d'Esquadra han emès recomanacions de “sentit comú” a través de les xarxes socials i el web del Cesicat
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya parla de l'efecte ‘ramat' que pot produir l'aplicació entre alguns jugadors
“Què fem aquesta tarda? Anem a capturar pokémons.” Aquesta és la frase que milers de reusencs formulen des de fa unes setmanes. El fenomen de Pokémon Go també ha arribat a la capital del Baix Camp i ha revolucionat el dia a dia. Sortim al carrer i veiem tot de joves, i no tan joves, amb el mòbil amunt i avall. No és difícil reconèixer qui juga a Pokémon Go: és un fenomen virtual però també social. Reusdigital.cat ha volgut viure en primera persona les sensacions del joc i s'ha engrescat amb dos pokemaníacs capturant criatures per la ciutat.
Des de la creació del joc de Pokémon, el 1996, qualsevol dels seus jugadors s'ha imaginat convertir-se en un entrenador real. Des del 15 de juliol, poden complir el seu somni. “Ha triomfat tant perquè tothom quan era petit jugava a Pokémon o mirava la sèrie, s'imaginava anant pel món caçant pokémons, i ara ho pot fer”, explica Pol Sebastià, de 22 anys, fan i col·leccionista des de ben petit.
Sortim amb ell i un amic seu, Juan Pajero, de 21 anys, a fer un tomb per Reus. Tot just arribem a la plaça Mercadal i observem un altre grup de joves amb el mòbil. “Veieu aquell grup d'allà? Juguen a Pokémon Go. Vénen des d'Alcover perquè saben que a Reus n'hi ha més per capturar”, explica el Sebastià. Aquest joc, de realitat augmentada, gairebé no consumeix dades i permet veure com captures les criatures en un espai real gràcies a l'ús de la càmera de l'smartphone, a més de la geolocalització a través de Google Maps. Aquests aspectes el fan gairebé perfecte si no fos pel consum ràpid de bateria: en quinze minuts d'activitat se'n pot arribar a consumir un 10%, segons el model de telèfon. “Portar una bateria portàtil amb tu és un signe de frikisme”, comenta el Pol.
De cop aixequem la vista i comencem a veure persones caminant amb la bateria enganxada al mòbil. Just a les sis de la tarda comptem fins a cinc grups a la plaça del Castell que capturen personatges. Juan Pajero explica que en punts concorreguts de la ciutat, com aquest o el parc de Sant Jordi, i en hores punta s'hi acostumen a congregar entrenadors (nom que reben els jugadors). “Hi ha molts moments del dia que algun jugador tira un cebo, és a dir, algú utilitza aquesta tècnica perquè en aquella zona hi apareguin més pokémons durant un temps determinant”, apunta Pajero.
Mitjà educatiu?
Mentre busquem pokémons a la plaça del Castell, arriba una parella. Són la Mireia Casamitjana i el Joan Lluís Cadena, que fa un dia que s'han endinsat en l'aplicació i ja han assolit els nivells 9 i 7, respectivament. Juguen amb el seu fill de sis anys: “Al nen li costa sortir al carrer, perquè a casa ja té moltes distraccions, però li dius: «Vinga, va, sortim a caçar pokémons!», i llavors s'anima. Està bé, i a més has de caminar perquè per incubar els ous has d'haver recorregut alguns quilòmetres.” Casamitjana està a favor d'utilitzar aquesta plataforma com a mitjà educatiu de les noves tecnologies: “Ha de ser progressivament i amb control, però no els en pots privar perquè es tornen bojos quan veuen un ordinador o un iPad.”
L'ús massiu del joc ha portat els Mossos d'Esquadra a donar informació i recomanacions de manera constant als jugadors a través de les xarxes socials o al portal web del Cesicat. El sotsinspector i cap de l'àrea central de proximitat i atenció al ciutadà, Ferran Resina, explica que la majoria d'aquestes recomanacions són de sentit comú i que qualsevol ciutadà sap què es pot fer i què no: “Sembla mentida que fins i tot ho haguem de recordar, però ens veiem obligats a fer-ho.”
“Ni és el millor joc de Pokémon, ni és el millor joc de mòbil, però anima la gent a reformular i repensar l'espai”, explica Víctor Navarro, expert en videojocs. Aquest auge també el podem anomenar efecte ramat, tal com explica el vicedegà primer del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Ricard Cayuela: “La gent que juga alguns cops ho fa perquè ho fa la resta, per sentir que forma part d'aquest món i que pertany a un grup.” Navarro creu que “aporta una experiència social i lúdica de reimaginar-te que estàs vivint en un altre món i que alhora és compartit”. El fet que ara tothom hi jugui també és a causa del seu disseny i de l'element sorpresa que manté, que fa “que et trobis pokémons on no t'ho esperaves”.