Prostitució
L'estat de la qüestió a la capital del Baix Camp
Radiografia de la prostitució a Reus
Meretrius que exerceixen a Reus reclamen drets laborals
L'atenció a les professionals va més enllà de la salut sexual i mira de garantir les seves necessitats bàsiques
Més enllà de la lluita contra les xarxes organitzades i l'atenció a les seves víctimes, el nombre de sancions per practicar sexe al carrer és moderat des del 2014
-
Una dona exerceix la prostitució a un carrer de la ciutat de Reus. A la capital del Baix Camp, la carretera de Salou ha estat històricament el punt més calent pel que fa a la presència de meretrius, quelcom que sovint ha provocat molèsties als veïns i altres situacions de conflicte. De fet, a principis del passat mes de maig una prostituta va ser apunyalada a Bellissens tot recuperant un debat incòmode. FABIÁN ACIDRES. -
Una meretriu que exerceix a Reus FABIÁN ACIDRES.
El que passa és que als clubsi als proxenetes ja els està bé que estiguem en aquesta mala situació
T ot i que la llei de carreteres tipifica com una infracció greu la presència de prostitutes i clients a les carreteres, per la qual cosa es poden sancionar conductors i meretrius amb multes de fins a 30.000 euros, l'arribada del bon temps i la calor ha fet que rotondes i cunetes de vies interurbanes tornin a ser l'escenari de trobades i contactes sexuals. De fet, un trajecte de Reus a Cambrils per la TV-3141 així ho evidencia. Durant el recorregut, de tot just una dotzena de quilòmetres, un dels redactors que signen aquesta peça n'ha comptades tres i les ha contactades sense èxit. “No vull parlar, no vull problemes”, apunta la Clàudia (és d'esperar que es tracta d'un nom fals) tot pregant que ens allunyem. L'altre focus de problemes a la ciutat, en especial per les queixes dels veïns, és a la carretera de Salou.
De l'est d'Europa a Reus
“He tingut la sort de no haver de ser mai a la carretera”, explica l'Angelina (nom fictici, és d'esperar), que va arribar de l'est d'Europa a la ciutat anys enrere. “Primer vaig ser a Madrid una temporada, però per aquí hi tinc família.” Ara treballa pel seu compte a la ciutat, en hotels i a domicili, després d'haver exercit en diversos clubs nocturns de la demarcació. “Vaig haver d'aguantar moltes coses però vaig poder estalviar prou per posar-me pel meu compte”, expressa satisfeta. “No, no m'han agredit mai, però era del tot habitual que m'insultessin”, recorda sobre el seu passat.
“En un mes em puc treure entre 7.000 i 8.000 euros”, exposa. Ara bé, “no són diners fàcils”, matisa. S'anuncia en webs de contactes i per les recomanacions dels seus clients. “La majoria són homes que se senten sols, i aquests són els que millor paguen”, revela. “Podria haver fet qualsevol altra cosa, però si he acabat fent això és perquè guanyo molt”, exposa. L'Angelina va per lliure, però assegura que troba necessari “que ens agrupem per ser més fortes” per fer sentir la seva veu. “I jo he tingut sort. Altres companyes són al carrer i tenen molts problemes”, confessa.
A favor de la legalització
Tampoc és gens fàcil que el seu entorn accepti la seva feina. “La meva família no ho sap, i millor que sigui així”, lamenta. I, per acabar-ho d'adobar, l'amor l'esquiva. “Crec que si un home t'estima de debò no ho permet, que et dediquis a la prostitució”, diu. “Ho he intentat, d'estar amb algú, però finalment he decidit estar sola”, indica. L'Angelina també és rotunda a l'hora de valorar la situació del seu col·lectiu. “És clar que estic a favor de la legalització de la nostra feina”, declara. El problema, segons ella, “és la societat”. “Són uns hipòcrites. Els que més carreguen contra nosaltres són els que després et vénen a veure”, critica.
En aquesta mateixa línia, la Lucía (el nom amb el qual ens demana que l'esmentem) considera que el seu col·lectiu laboral ha de tenir els mateixos drets i deures que qualsevol altre. “No és pas per nosaltres, en molts casos, que estiguem en aquesta mala situació. El que passa és que als clubs i als proxenetes tot això ja els està bé”, denuncia. Com l'Angelina, atén els seus clients en hotels, pensions o a domicili. “Coses que abans feies per 100 euros ara les fas per la meitat, però tot i així se segueix guanyant molt”, revela. I on són, els límits? “Jo no em deixo fer qualsevol cosa. Sempre demano al client què és el que vol, abans de començar”, subratlla. Això sí, res ha estat senzill. “M'he sentit i em sento molt sola”, lamenta.
La unió fa la força
L'Asociación de Profesionales del Sexo (Aprosex) va recollir anys enrere aquesta demanda i l'ha convertida en la seva missió. Si bé té la base a Barcelona, l'entitat assessora i guia les professionals del sexe d'arreu per tal que puguin exercir la seva feina “amb total llibertat”, segons exposa PaulaVip. “Encara ara ens hem de justificar pel que fem, no hi ha cap altra professió que s'hagi d'ocultar”, diu. Així, i per normalitzar la seva situació, Aprosex promou accions formatives per a les seves integrants. “Els ensenyem a gestionar-se els ingressos, a organitzar-se l'agenda i els donem consells fiscals”, apunta. “Es tracta de donar-los les eines adequades perquè puguin fer bé la seva feina”, detalla.
I és que des de l'organització la posició és rotunda. “Sí, som putes i no ens n'amaguem”, assenyala PaulaVip. “Algunes de nosaltres som autònomes, però d'altres volen poder treballar per a una empresa”, matisa. “Això demanem. Que les companyes que treballin en pisos i clubs puguin estar donades d'alta”, continua. El problema, segons sembla, és “la doble moral”. “Se'ns persegueix a nosaltres i se'ns criminalitza, però potser s'hauria de posar l'accent en els empresaris del sexe” que no sempre actuen d'acord amb la legalitat. Aquest és, des d'Aprosex, l'objectiu final. “Volem que la societat canviï el xip. Aquesta és la nostra feina, sense més. I la volem poder fer sense por”, recalca PaulaVip.
Les pràctiques sexuals de risc
“Les possibles pràctiques de risc poden derivar en infeccions de transmissió sexual que, si no es tracten inicialment i de forma adequada, poden derivar en problemes de salut molt greus”, adverteix en aquest sentit la coordinadora del Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Assir) de Reus i el Baix Camp, Susana Abajo.
“No podem parlar de cap perfil concret, però és evident que habitualment tractem amb un segment de la població vulnerable”, apunta Abajo per descriure quin tipus de dones demanen els seus serveis. L'Assir, però, no registra el nombre de prostitutes que s'hi acosten pel simple fet que “no és imprescindible manifestar-se en aquest aspecte. La nostra feina se centra a procurar una atenció integral a les dones que ens consulten amb independència de la feina que facin”, detalla la coordinadora del servei.
El paper de la Creu Roja
En aquesta línia, la integrant de l'Assir subratlla que disposen d'un programa de coordinació amb la Creu Roja. “Fem una bona feina, el programa es dirigeix principalment a les dones treballadores del sexe comercial”, subratlla. “Els professionals responsables d'aquest programa ens truquen i demanen cita per a les dones que volen visitar-nos al nostre servei”, matisa.
A la seu als afores de Tarragona de la Creu Roja, el tècnic Marc Ruiz explica que l'activitat de la seva unitat, dedicada a l'atenció de persones que exerceixen la prostitució, té el seu origen en els llocs on habitualment es fa aquesta feina: pisos, clubs i carreteres. Ruiz viatja amb un company en una unitat mòbil que recorre tota la demarcació (amb límit a l'Ametlla de Mar) per tal de donar assistència a qui ho necessiti. “El boca orella hi fa molt. Les noies parlen entre elles i quan una ha estat atesa ho comenta amb les companyes que sap que necessiten ajuda”, expressa. La feina de l'equip, doncs, consisteix a “anar fent petits passos” per guanyar-se la confiança de les noies. “Tenen por de la policia i de vegades creuen que nosaltres hi tenim relació”, hi afegeix el tècnic.
El paper del consistori
“No tenim un programa específic d'atenció a les prostitutes, però evidentment es tracta d'un col·lectiu que sí que pot ser que tingui necessitat de ser atès”, diu la regidora de Benestar Social de Reus, Montserrat Vilella. L'obstacle, segons explica, es produeix perquè la majoria de dones que han volgut ser ateses als Serveis Socials de la ciutat són d'altres municipis. “Entre l'any passat i aquest han vingut 24 persones, un 70% de les quals no viuen a Reus”, revela. “I en això no hi podem incidir, perquè han de ser ateses allà on viuen”, explica.