Bugaderies, vells rentadors

Les entitats socials no només s'han habituat a treure els diners de sota les pedres, sinó que han après a fer cabrioles per adaptar-se a les necessitats de les persones ateses. Cobrir les necessitats d'atenció dels infants –tant les educatives com les de lleure–, les necessitats alimentàries de la famílies sencera, alguns aspectes mèdics –dentistes i oculistes, sobretot– i ara també les d'higiene.No poder pagar l'aigua comporta que tallin el servei i això vol dir res de dutxes i res de rentadores. No és només una sospita. La Fundació Joan Salvador Gavina , que atén famílies amb infants sense recursos sobretot del Raval de Barcelona, corrobora que el 80% de les 197 famílies usuàries de l'any passat van patir o van estar sota l'amenaça d'un tall de subministrament energètic. “Una de les últimes iniciatives que hem endegat és donar ajuts perquè puguin anar a rentar a una bugaderia amb la qual hem establert un acord”, explica la responsable de l'àrea de treball social de la fundació, Anna Puig.

Fa un parell d'anys que aquesta entitat també ofereix un servei de dutxes a les famílies. El servei havia existit als vuitanta, però s'havia pogut tancar. Amb la crisi –el 30% d'usuaris han tingut un tall d'aigua– es va tornar a obrir.Ara fan un pas més enllà buscant la manera que també puguin rentar correctament la roba quan no tenen rentadora o no tenen llum o aigua a casa. El 15% de les famílies de la fundació no tenen aigua; el 2,5% no poden pagar-ne els rebuts i el 48,7% els paguen amb dificultats, mentre que el 40% tenen algun rebut pendent. “ Actuem sempre en coordinació amb els serveis socials –subratlla la cap de treball social de l'entitat–. Funcionen molt bé, però no arriben a tot i, a més, els tràmits són lents. Una família no pot esperar dos mesos per comprar una llet especial per a un nadó prematur. Llavors, nosaltres els donem l'ajuda.”

També fa uns mesos que reforcen el lliurament d'aliments frescos perquè les famílies no reben les ajudes de 100 euros per fill de l'Ajuntament. I vistes les necessitats, aquest any s'han arremangat per buscar solucions a les conseqüències de la pobresa energètica. El 30% de famílies han patit un tall d'aigua, el 22,5% un tall de llum i el 14,3%, de gas. El 15% estan enganxats irregularment a la xarxa elèctrica i gairebé el 49% afirmen que tenen dificultats per pagar les factures. Són habituals els rebuts pendents: el 35% en tenen de llum i el 38%, de gas.

Una de conclusions de la radiografia de les famílies usuàries del centre obert Gavina és la desinformació. Vuit de cada deu no sabien que podien demanar un ajut per als subministraments. “El resultat de l'enquesta ens obligava a actuar”, raona Puig.

Van considerar fer xerrades informatives sobre els ajuts, tallers per estalviar energia i assessorament personalitzat per entendre les factures o mesures d'estalvi. Finalment van optar per derivar les famílies al servei contra la pobresa energètica de l'Ajuntament de Barcelona i les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). “Ha funcionat molt bé –assegura Puig– i quan ha estat necessari un voluntari nostre ha actuat com a enllaç i ha acompanyat els agents energètics que han visitat el pis.”

No tenir-ne prou per pagar els rebuts és un més dels problemes que arrossega la Sara, una dona de 40 anys que es busca la vida per mantenir els tres fills i un marit malalt. “No dormo. Busco pis perquè el que tenim ara no està en condicions”, li explica a la treballadora social de Gavina. Els rebuts, el sostre... va justa de temps perquè per renovar el permís de residència ha d'acreditar que té feina.