catalunya
habitatge social
Pisos socials, deures pendents
Catalunya disposa d'un 2% de parc públic d'habitatge, lluny del 18% de mitjana europea
El tercer sector gestiona més de 1.500 pisos, on hi viuen unes 7.000 persones en risc d'exclusió
Els últims mesos s'han fet passos endavant, però hi ha molt de camí per recórrer. Aquest seria el resum de la situació de l'habitatge social a Catalunya. Hi coincideixen tant les entitats socials que acompanyen persones en situació o risc d'exclusió com els responsables de les diferents administracions. La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats, calcula que en menys de dos anys es necessitaran almenys 770 habitatges per atendre col·lectius vulnerables. Una xifra que pot semblar fins i tot ridícula si es té en compte que les entitats financeres disposen d'uns 45.000 pisos buits.
Catalunya està lluny de disposar d'un parc d'habitatge públic homologable als dels països europeus i és una de les contínues reivindicacions del tercer sector. Catalunya està en el 2%, quan la mitjana a Alemanya, Holanda o França se situa prop del 18%. “Tenim un parc públic de més de 14.000 pisos que seguim ampliant per dues vies: amb acords amb els grans tenidors i a través del dret de tanteig i retracte”, plantejava el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, fa uns dies en un acte en què es va formalitzar l'entrega de claus de 40 habitatges de CaixaBank a la Generalitat per a lloguer social.
Habitatge té acords amb diverses entitats financeres que a hores d'ara signifiquen la cessió de més de 3.600 habitatges. Per accedir a un lloguer social s'ha de passar per les meses d'emergència –que analitzen cada cas– i complir condicions com ara haver perdut l'habitatge com a conseqüència d'un desnonament o estar en procés de reclamació judicial, amb atenció especial a persones grans, víctimes de violència de gènere i persones amb discapacitat o en risc d'exclusió.
Milers de pisos buits
“És una responsabilitat col·lectiva treballar perquè tots aquests habitatges ja construïts que estan buits se situïn dins l'àmbit de l'atenció social”, planteja amb contundència Carme Trilla, la presidenta de la Fundació Hàbitat3, impulsada per la Taula del Tercer Sector. Trilla –que va ser directora general d'Habitatge i secretària d'Habitatge entre el 2004 i el 2011 i posteriorment va dirigir el Servei de Mediació de l'Habitatge de Càritas– admet que per la via de la bona voluntat no és fàcil arribar a acords amb les entitats financeres.
Però la mobilització social liderada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) prem fort davant del drama de la dificultat d'accés a l'habitatge . Les entitats gestionen 1.522 pisos, on hi viuen 7.076 persones. I és important tenir en compte, recorda Trilla, que no es tracta només de donar un sostre, sinó que es fa un acompanyament a aquestes persones perquè a més de construir una llar recuperin altres aspectes com pot ser la formació, l'ocupabilitat o fins i tot la salut.
En només un any i mig de funcionament, la Fundació Hàbitat3 ha aconseguit captar i gestionar 275 habitatges i allotjar 231 famílies, amb 700 persones en total. Ho fan mitjançant convenis amb la Generalitat i també captant habitatges buits directament a particulars. Els beneficiaris paguen un lloguer social d'entre 50 i 300 euros mensuals en funció dels ingressos. La quantitat l'acaben determinant els serveis socials municipals o de l'entitat.
En el cas dels pisos cedits per particulars, Hàbitat3 signa un conveni amb el propietari per tres anys a un preu similar al del mercat. La diferència entre el preu pactat amb el propietari i el lloguer del beneficiari l'aporta l'Ajuntament que promou el programa –de Barcelona o del Prat de Llobregat, de moment–. “Garantim a qui ens cedeix que cobrarà, la feina de rehabilitació i que el recuperarà en perfectes condicions”, subratlla Trilla. L'entitat actua com a garant per dissipar les reticències a qui té por de posar llogaters al seu pis buit.
Amb més història, hi ha la Fundació Foment de l'Habitatge Social , que està vinculada a Càritas Diocesana de Barcelona i fa 26 anys que funciona. En els últims tres anys ha passat de 90 a 400 pisos i allotja unes 360 famílies amb una estada mitjana de dos anys i mig. Cada lloguer social va acompanyat també d'un pla de treball que inclou formació, inserció laboral i assessorament econòmic, si cal.
LES XIFRES
La Fundació Mambré busca 60 llars
#Objectiu60llars és la campanya de la Fundació Mambré , que busca 60 pisos per allotjar persones que no tenen cap lloc on anar a viure. Mambré –que aplega Arrels Fundació, Assís Centre d'Acollida, la Companyia de les Filles de la Caritat i l'Orde Hospitalària Sant Joan de Déu– treballa amb dos grans eixos: atendre les necessitats residencials de persones en situació d'exclusió social a través d'una borsa d'habitatge pròpia i promoure la inserció laboral d'aquestes persones mitjançant un servei de formació i orientació laboral.
La campanya cerca persones que tinguin un pis buit i el vulguin cedir a la fundació. Els propietaris el cedeixen en règim de lloguer i Mambré s'encarrega de tots els tràmits i es responsabilitza de qüestions com ara garantir el pagament del lloguer, el manteniment de l'habitatge, la titularitat dels subministraments bàsics i l'assegurança. El 2015 va gestionar 110 habitatges, que es van convertir en llar de 400 persones.
