Els riscos de prevenir els riscos

Ni entre els experts en seguretat hi ha unanimitat sobre si les mesures preventives aplicades per la Generalitat han estat adequades o excessives. L'enginyer de camins Andreu Ulied, director de la consultoria especialitzada en temes de planificació urbanística i d'infraestructures MCRIT, subscriu la posició del govern. “És molt millor assumir les conseqüències d'un suposat excés de zel que les de no prendre prou precaucions”, sintetitza, i recorda que treballar a partir de prediccions meteorològiques implica assumir un marge d'error important: “Si ens posem a criticar, pot ser que aquesta nit hi hagi una nevada brutal i ens haguem d'empassar les paraules”, rebla.

El director de l'empresa d'enginyeria aplicada a plans d'emergència T&associats, David Tisaire, també avala el govern: “S'ha fet el que tocava d'acord amb les previsions i els plans que hi ha. El que passa és que si després l'encertes tothom et felicita, i si no, tothom et critica.” Tisaire està convençut que en les precaucions preses per l'executiu ha influït el record del desgavell de fa dos anys, però també que, tot i el major grau de prevenció aplicat aquest cop, “si ara hagués caigut la neu que hi va haver llavors, també hi hauria hagut molts dels problemes d'aquella vegada”. En tot cas, afegeix, tenir fresc el que va passar amb la nevada del 2010 no només influeix en el comportament de l'administració, també en el dels ciutadans.

El contrapunt el posa el també enginyer Pau Gavarró, director de l'enginyeria especialitzada en seguretat i prevenció de riscos Peradejordi, que també és de l'opinió que el govern ha actuat influenciat pel desig d'evitar el desgavell del 2010, però creu, a diferència de Tisaire, que aquesta ombra ha portat l'executiu a fer-ne un gra massa. “Encara no era res imminent, quedava temps per reaccionar si el clima hagués empitjorat, i potser es van prendre massa aviat algunes mesures preventives.” Per Gavarró, amb els criteris que s'han aplicat a Catalunya, “el nord d'Europa estaria paralitzat tot l'any”. A més, “no es poden donar les mateixes recomanacions a tot el territori”, com es va fer amb les escoles, “perquè l'afectació varia”. Aquesta mateixa consigna creu que ha de regir els propers dies de cara a eventuals talls viaris: “Caldrà delimitar l'afectació, detectar els riscos i actuar en conseqüència en cada carretera”, apunta.

I serà la xarxa de carreteres locals i comarcals la que concentrarà els punts per ell més sensibles, segons el seu col·lega Ulied, per la falta d'inversió que acumulen en benefici d'apostes per grans infraestructures. “El més delicat són les vies locals de muntanya que donen accés a pobles o polígons industrials. Hi ha llocs on un bus amb prou feines hi passa, i si hi ha gel o neu acumulada als costats, ja no hi ha manera.”

Serà un dels temes a tenir en compte de cara al futur. Un altre, apunta Ulied: ja que en aquests casos les decisions no són de caire polític, sinó tècnic, cal, opina, un protocol d'actuació més explícit, que permetés actuar amb “paràmetres més objectius” i automatitzar la presa de determinades decisions. Sigui com sigui, fins i tot Gavarró, el més crític dels consultats, està segur que, de la mateixa manera que la neu de 2010 s'ha tingut en compte ara, “l'experiència d'aquest cop servirà per fer les coses millor la propera vegada”.