Vallès Occidental
Ofensiva al Vallès perquè torni la gratuïtat del peatge de les Fonts a la C-16
Terrassa, Rubí i Sant Cugat es queixen de col·lapses a la carretera BP-1503 i la C-58
Cau un 21% l'ús del peatge des que torna a ser de pagament
L'entrada en vigor, l'1 de gener, de la suspensió de la gratuïtat del peatge de les Fonts, a la C-16, per als veïns de Matadepera, Terrassa, Rubí i Sant Cugat comença a generar malestar al municipis, que en un mes han pogut constatar com ha augmentat considerablement el trànsit a les vies alternatives, sobretot la carretera entre Terrassa i Rubí (BP-1503), col·lapsada en hores punta , i també a l'autopista C-58. Aquest augment s'explica per les mateixes dades que la concessionària va facilitar a Canal Terrassa, segons les quals s'ha produït una davallada del 21% dels usuaris que passen pel peatge de les Fonts aquest mes de gener respecte del mateix període del 2011.
Per aquest motiu han començat les mobilitzacions polítiques, però també han aixecat la veu institucions econòmiques i algunes associacions de veïns, com ara les de les Fonts i la de Can Parellada de Terrassa.
El nou sistema homogeni de bonificacions als peatges implantat l'1 de gener ja va provocar un front comú dels alcaldes d'Alella, Mollet i Terrassa, i al plens municipals s'han aprovat mocions demanant tornar la gratuïtat del peatge als residents. Diverses entitats socioeconòmiques de Terrassa també han fet una declaració amb la mateixa demanada, i han alertat també de l'increment de les emissions de CO2 arran de les retencions provocades a les vies alternatives. La Cambra de Comerç va fer arribar personalment al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, la demanda que valorin implantar millores en el pagament que tinguin en compte “situacions beneficioses per als vehicles de professionals directius i tècnics, vehicles d'empresa i de transport de mercaderies”.
El PSC presentarà al Parlament una proposta de resolució demanant la restitució de la gratuïtat, van explicar els diputats Roberto Labandera i Montserrat Capdevila, que van acusar el govern de fer una política “pensada només per recaptar diners” sense consultar els territoris afectats.