Tres per vint-i-cinc

Segurament, els noms d'Emili Salavedra, Josep Puigvert i Josep Badosa no els diran res. Però aquests homes i els dos-cents socis que van aconseguir engrescar van ser fonamentals per a la refundació, el 1951, del Club Esportiu Sant Esteve d'en Bas, a la Vall d'en Bas, que havia nascut l'any 1934. D'això en fa setanta-cinc anys i, tal com pertoca en aquests casos, la gent del club actual ho ha recordat i ho ha celebrat.

Els camps de cal Ferrer de can Trona es van convertir, el 1934, en el primer terreny de joc de l'En Bas –nom amb què s'anomena popularment el club–. Aquest camp, però, només va durar una temporada perquè el club es va traslladar a un nou terreny del mas Brugada. El famós aiguat de l'any 1940 va arrasar el camp, i se'n va construir un altre al mas Torrons. La mala sort va voler que el dia de la inauguració, el 30 de setembre de l'any 1942, un altre aiguat malmetés aquell nou terreny de joc. El camp actual es va fer, el 1951, en uns terrenys propers a l'estació cedits per la casa Desprat. Tres anys més tard es feien els vestidors i, l'any 1960, es van construir les grades actuals, amb les instal·lacions del club a sota d'aquestes.

Setanta-cinc anys d'història donen per a molts fets. Un dels refundadors, Emili Salavedra, recorda especialment que ells van provocar que la Unió Esportiva Olot canviés el camp vell de l'estació per l'actual estadi. Segons ell, van anar-hi a guanyar per tres gols a quatre i allò va provocar un daltabaix a l'equip de la capital i una revolució que va culminar en el nou camp del Pla de Baix. Per l'En Bas hi han passat jugadors com Miquel Soler, a l'etapa infantil, i l'actual directiu del Barça Joan Boix.

La celebració, diumenge passat, va consistir en dos partits de futbol, una missa concelebrada per mossèn Riera, exjudador del club, un dinar amb més de 400 persones i, entre altres actes, la inauguració d'una exposició retrospectiva.