La contraportada
Tots fem cara de sants
Castelló d'Empúries beneeix la imatge del beat Maurici Proeta, patró dels tintorers, que té des d'ahir capella pròpia a la basílica de Santa Maria
El frare agustinià Maurici Proeta és venerat com a beat per un miracle que somien tots els mortals: que la feina es faci sola. Es veu que el seu pare, tintorer de professió, li havia encomanat que s'ocupés de tenyir unes peces mentre ell era fora, però el noi, absort en les seves meditacions, es va oblidar de l'encàrrec fins que es va adonar que el progenitor ja era a punt de tornar a casa, així que va agafar de pressa i corrents tots els tints que va trobar i va barrejar-hi els draps a dins, però hosanna!, en anar-les traient del cubell, cada peça havia quedat tenyida només del color que li corresponia. Per aquesta deferència que l'altíssim va dispensar-li, el beat Maurici Proeta, patró dels tintorers, és venerat des de llavors a Castelló d'Empúries, on va néixer en data inconcreta a principis del segle XVI i on ahir va ser exalçat, en vigílies de la seva diada, amb la benedicció d'una imatge seva durant una missa cantada a la basílica de Santa Maria que va congregar una nombrosa concurrència i que va servir també per homenatjar mossèn Narcís Costabella, mort el 29 de gener passat.
L'actual administrador parroquial de Castelló, mossèn Martí Colomer, que va concelebrar la missa amb un frare agustinià vingut expressament de Madrid per honrar la imatge del beat castelloní, va recordar en la seva homilia la pregunta que tantes vegades els havia adreçat el desaparegut Narcís Costabella: “Sabeu que tots vosaltres teniu cara de sant?”, per exhortar els feligresos a ser dignes també, amb el seu comportament, d'aquesta feliç fesomia. La figura de Maurici Proeta, esculpida per l'olotí Joan Montero, predicava amb l'exemple des de l'altar, amb el seu humil hàbit de frare, la creu a la mà dreta, el llibre de pregàries a l'esquerra, el cap lleugerament decantat, la mirada clara, el somriure franc i les galtes enrojolades encara per un rubor juvenil, un aspecte irreprotxable que obria el camí a una constatació flagrant: tots fem cara de sants, però és evident n'hi ha que en fan més que els altres. Acabada la cerimònia, i enmig del fum embriagador de l'encenser que un dels oficiants anava fent bascular, la imatge va ser conduïda a la capella que ocuparà a partir d'ara, a la nau esquerra de la basílica.