Lluita veïnal a Olesa per un toc de campanes

Enclavat en ple massís del Garraf, el poble d'Olesa de Bonesvalls encara conserva aquella tranquil·litat que permet sentir el soroll de les fulles seques quan el vent les fa rodolar pel terra. Fa un dia radiant i dos homes aprofiten per fer petar la xerrada a la porta del forn de pa situat al centre del poble. Un repic suau, llunyà, confirma que és la una del migdia. Prové de la campana de la parròquia de Sant Joan, protagonista involuntària d'una de les polèmiques més sonades en aquest municipi de l'Alt Penedès.

Tot va començar a principi de febrer, quan els veïns es van adonar que la campana ja no anunciava les hores durant la nit. El seu mutisme es deu a les queixes d'un matrimoni que, des de fa uns quatre anys, viu a escassos quinze metres del campanar i no podia dormir bé a causa dels repics. La parella va presentar la primera reclamació a l'Ajuntament el 2007 i, finalment, va recórrer al Síndic de Greuges de Catalunya. En la seva resolució, del novembre passat, el defensor de les persones recorda que el toc de les campanes, com a manifestació d'un costum tradicional, es pot protegir mitjançant una ordenança municipal, però adverteix que cal “conciliar la preservació de la tradició amb el legítim dret al descans i a la intimitat”. Sobretot tenint en compte que, segons un mesurament acústic fet per la Diputació de Barcelona, els repics de la campana superaven en 25 decibels el soroll màxim que permet la normativa en horari nocturn.

Arribats a aquest punt, el síndic va fer diversos suggeriments a l'Ajuntament: establir mesures correctores, com ara la supressió dels tocs nocturns o la disminució suficient de la intensitat i el nombre de repics; estudiar la possibilitat d'incorporar a la normativa municipal la consideració de singularitat pròpia dels tocs quan superin els llindars de soroll en horari diürn, i dialogar amb la població perquè l'acceptació de les mesures acordades fos el més àmplia possible. L'alcalde, Enric Ases, va traslladar les recomanacions al rector de la parròquia, propietària de la campana, i es va demanar al tècnic encarregat del manteniment si podia temperar els repics. La resposta va ser negativa i el mossèn, Anton Roca, va optar per silenciar-la entre les deu de la nit i les vuit del matí mentre no es trobés una alternativa ajustada a la normativa. “Hi ha parròquies on les campanes no toquen de nit i vaig pensar que als veïns els semblaria bé”, explica.

El mossèn, però, no podia estar més equivocat. La indignació dels veïns ha arribat a tal punt que fins i tot s'ha creat la plataforma Volem Sentir les Campanes, que ja ha entregat 226 signatures i més de 70 instàncies a l'Ajuntament a favor de la causa. Els olesans que viuen més a prop del campanar troben a faltar els repics nocturns i lamenten que s'hagi pres una decisió sense consultar el poble. “No anem contra ningú, només volem que la campana torni a sonar de nit, com ha fet sempre, i que ho faci complint la normativa”, explica Quim Altadill, membre de la plataforma. Fill d'Olesa, Altadill recorda que és un símbol del poble: “prové de l'hospital medieval de Cervelló i, després de salvar-se de ser fosa durant la Guerra Civil, uns joves olesans la van pujar a braços fins al campanar”. Els veïns al·leguen també que la campana ja hi era quan el matrimoni va comprar la casa i creuen que la parella ha tingut poca capacitat d'adaptació.

L'alcalde, sorprès per la dimensió que ha agafat l'afer de la campana, manté que l'Ajuntament vol ser “capdavanter” a l'hora de consensuar una solució que estigui dins de la legalitat. La plataforma ha fet pressió i aquesta setmana hi ha prevista una reunió entre les parts implicades per mirar de reconduir la situació. Altadill, però, adverteix: “No pararem fins que la campana torni a sonar.”