Ja només faltava la sequera

Atenció al cicle de l'aigua. Cada any repeteix el seu camí des dels cims nevats del Pirineu fins a la costa assedegada repartint una mica de supervivència pel camí. Com que ho fa sempre, ja no crida l'atenció a ningú. En canvi, criden l'atenció els projectes en camí contrari. El somni neodesenvolupista d'uns fantasmals Jocs Olímpics d'hivern viatja a diari de ciutat a muntanya, contra natura, remuntant rius i congostos gràcies a unes vagues promeses d'autovies i promocions hoteleres que ja veurem com es pagaran si mai s'han de fer. Cada cop que he preguntat a un alcalde del Pirineu pels Jocs, en lloc d'una rialla sorneguera o un gest murri m'he trobat un interlocutor que es posava en guàrdia, estirava l'esquena, s'aclaria la gola i recitava algun passatge més o menys estudiat de suport calculat al projecte. La idea dels Jocs es manté viva, protegida de les dures inclemències de la realitat gràcies al material impermeable que envolta els somnis dels homes i dels alcaldes, i que envolta també la burocràcia opaca del moviment olímpic.

Hi ha set de projectes, de somnis, de les grandeses d'asfalt i totxo que omplien el DOGC fa quatre dies. Del Pirineu a ciutat. L'home de l'Eurovegas hauria sortit fa cinc anys amb una puntada al cul en direcció a Nevada. Avui, catifa vermella oficial als casinos, als mòbils, al que faci falta.

Però el cicle de l'aigua no l'hem de perdre. Només ens faltaria una sequera, ara. Les estacions d'esquí estan passant una mala temporada per la neu. Excepte Vaquèira, que a la Val d'Aran sempre mengen una mica a part, la resta d'estacions pirinenques han mostrat uns paisatges una mica tristos, amb les línies verticals de les pistes impregnades del blanc lluent de la neu artificial, però amb la resta de muntanyes seques i pelades com un mes d'agost. L'escassedat de neu fa que més avall alguns empresaris aprofitin per avançar la temporada del ràfting als rius, tot i que l'inici oficial s'ha ajornat fins al 30 de març precisament per no perjudicar encara més l'esquí. Ahir van començar a baixar les primeres embarcacions de ràfting a Llavorsí: d'aigua en baixa poca i cal aprofitar-la. A la plana de Lleida els pagesos ja s'han posat a calcular danys, perquè diuen que fa tres mesos que no plou, i el desgel portarà poca aigua perquè al Pirineu hi ha poca neu per descongelar. I a l'estiu, quan aquesta neu sigui als embassaments i d'allà circuli a les cases i indústries del país, valdrà més que no en falti.

Els humans avancen conquerint muntanyes. La natura s'imposa fent el camí contrari. Ara només ens faltava una sequera. Que algú al govern vagi a veure la Moreneta, ara que encara hi som a temps.