ribera d'ebre
El fiscal antidroga investiga el projecte del cànnabis
La fiscalia de Tarragona també ha obert diligències informatives per l'acord del ple de Rasquera de fer una plantació de marihuana
L'alcalde defensa el pla i diu que serà “molt transparent”
El projecte de l'Ajuntament de Rasquera de fer una plantació de cànnabis en uns terrenys de set hectàrees del municipi ja està passant pel sedàs de la justícia. La fiscalia de Tarragona va obrir ahir diligències informatives sobre l'acord del ple de l'Ajuntament per al cultiu de cànnabis i va reclamar al consistori l'expedient administratiu i tota la informació relativa al projecte.
I, també ahir, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va anunciar que la fiscalia antidroga està “examinant” la proposta d'instal·lar a Rasquera la plantació de marihuana per a una associació d'autoconsum. Un cop la fiscalia antidroga fixi una posició i la hi transmeti, va dir Torres-Dulce, actuaran “en conseqüència”. En tot cas, segons recull l'agència ACN , el fiscal general de l'Estat va afirmar que la fiscalia examina la qüestió “des de tots els punts de vista” perquè “un dels nords de l'actuació del ministeri fiscal és assegurar el principi de seguretat jurídica, que és absolutament essencial no només des del punt de vista de la convivència ciutadana, sinó també per a la resposta comuna de l'administració de justícia davant els problemes que li plantegin”.
Disposat a col·laborar
L'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, que ahir es tornava a mostrar convençut dels beneficis econòmics del projecte per al municipi i de la seva viabilitat legal, va manifestar la seva voluntat de “transparència” i la seva predisposició a col·laborar: “Em sembla perfecte que investiguin. Nosaltres complirem amb tot el que ens demanin i volem ser molt transparents”, va dir Pellisa, que va afegir que la fiscalia trobarà en ells “la lleialtat, la col·laboració i el respecte”.
L'Ajuntament de Rasquera ja va rebre ahir els primers 30.000 euros de l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum, que té 4.500 socis i que cultivarà el cànem indi en una finca privada d'aquesta localitat de la Ribera d'Ebre. L'alcalde Bernat Pellisa va explicar que aquesta primera aportació de diners es destinarà a la creació de la Rasquerana de Recerca i Interpretació de la varietat vegetal Cànnabis sativa L (RRICA), una empresa pública que serà l'encarregada de desenvolupar la planificació i la gestió del projecte i que també desenvoluparà els protocols de seguretat i de prevenció de riscos.
Després d'aquests primers 30.000 euros, l'associació barcelonina d'autoconsum aportarà a Rasquera 1,3 milions d'euros durant els pròxims dos anys. Es pagaran en 24 quotes mensuals de 54.166 euros cadascuna. A més, segons el conveni signat abans-d'ahir amb l'Ajuntament de Rasquera, el projecte de la plantació de cànnabis permetrà crear fins a quaranta llocs de treball, directes i indirectes.
Més enllà dels dubtes sobre la legalitat del projecte, l'interès i les mostres de suport a la plantació de cànnabis que ha aprovat l'Ajuntament de Rasquera també s'han multiplicat des que es va fer pública la iniciativa. Així, segons recull l'agència Efe, la Universitat de Salamanca, l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies i algunes associacions de malalts de càncer ja han mostrat el seu interès pel projecte de Rasquera.
LA XIFRA
L'Estat demana les actes del ple
La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, també va demanar ahir al consistori de Rasquera que li remeti les actes del ple en què es va aprovar la cessió de terrenys per a la plantació de cànnabis, per tal que siguin examinats per l'advocacia de l'Estat. Aquesta petició corre al marge de les possibles actuacions penals, ja que, segons la fiscalia superior de Catalunya, l'obertura de les diligències i la possible incoació d'actuacions penals és independent de la impugnació i control de la legalitat dels acords dels plens municipals, “que correspon a la delegació del govern de l'Estat i a la Generalitat”. Per això, insta aquestes administracions a estudiar la legalitat dels acords de Rasquera. Són, segons el ministeri públic, “dues vies paral·leles”.
