Campanades per sexes

“Tres tocs. S'ha mort un home”, afirmava en una piulada al Twitter un veí de Riudaura. En aquest poble, les campanes toquen a morts i a mortes, toquen per sexes. I és que aquest petit poble de la comarca de la Garrotxa manté un codi eclesial que temps enrere havia estat força generalitzat. És un reducte. Aquests tocs tenien –a Riudaura encara tenen– un ús clarament social. Als pobles petits, tothom es coneix, tothom sap què passa a casa de tothom i, és clar, si el toc de morts és d'home o de dona, qui més qui menys sap de qui es pot tractar, perquè en daixonses és l'únic que té cent anys o perquè la dallonses estava molt malalta. A Riudaura, doncs, si les campanes toquen tres cops seguits, ja saben, com a mínim, que s'enterra un home i si en toquen dos, una dona.

Els tocs especialitzats han anat desapareixent amb els campaners. La feina ha estat mecanitzada o enllaunada per les campanes electròniques. En el cas de Sant Esteve d'Olot, per exemple, tenen un únic toc a morts per als difunts d'ambdós sexes. Un dispositiu electrònic fa dringar les campanes des de la sagristia i segons els tocs programats. A l'església del Carme, també a Olot, en canvi, les campanes són virtuals, és a dir, el so està gravat i s'emet a través d'altaveus. Es pot escollir el tipus de campana, el to, el volum, etc.

A Riudaura, però, encara tenen campaner, en Josep Mayola, que va substituir en el càrrec el seu pare. Per això i per la bona voluntat del campaner i amb la complicitat del rector, en aquest poble conserven aquests tocs. Tres tocs, ha mort un home. Dos tocs, una dona. Aquest és el codi.

El toc de les campanes també havia anunciat en la majoria d'esglésies catòliques del país les hores en què tocava resar l'àngelus –tres tocs abans de cada invocació–, les diferents parts de la litúrgia de les hores, la crida a les misses i, entre moltes altres coses, les solemnitats. Ara, només toquen quarts i hores, quan no hi ha veïns a qui molestin. Potser s'està perdent un patrimoni social i cultural?